El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 5 d’agost de 2014

FORÇA INDEPENDENTISTA DE L’ESPORT

 El nombre d’esportistes independentistes no el conec, encara que penso és molt significatiu. Però la qualitat dels esportistes independentistes és francament d’elit. En facebooks i blogs he descobert les declaracions de dues esportistes independentistes que veritablement marquen el camí a seguir, basat en un bagatge humà i cultural integrador com a persona, com esportista i solidari. Una gimnasta i una kitesurfista. Ambdues esportistes de nivell internacional i amb una convicció independentista treballada en la farga de l’humanisme. Els seus noms MELODIE PULGARIN i NÚRIA GOMÀ. Melodie, gimnasta d’equip nacional, s’ha sentit infravalorada per Espanya i la sort va fer que anès a estudiar als Estats Units i a la vegada practicar el seu esport. El tracte rebut a Amèrica, comparat amb el que patia a Espanya, la portaren a defensar la independència i el dia 9N votarà SI SI. És curiós perquè ella no ho era d’independentista, el seu pare és sevillà i la mare cordovesa. Però l’esport de la gimnàstica no tenia el mateix sentit humà competint amb Catalunya, que amb la Selecció Espanyola, reconeixent que no s’hi trobà mai bé. L’estada als Estats Units ha fet la resta, però ella, en els quatre anys que hi visquè, aprofità totes les oportunitats per donar a Conèixer Catalunyà i el català al mateix temps que els hi explicava el perquè els catalans volem ser independents. I confessa que molta gent americana li donava la raó. Una extraordinària embaixadora. I de la gimnàstica al kitesurf amb una altra extraordinària embaixadora de Catalunya i partidària del SI SI tot i havent-se proclamat Campiona d’Espanya. Núria Gomà, en una competició a Austràlia se n’adonà de la possibilitat de fer pódium i ho volia fer embolcallada amb la senyera. No en tenia. Una petició per internet feu nel miracle. Un jove poc abans de començar la competició n’hi va portar una. I feu pódium. Confessa que li feia il·lusió i que ho sentía així i davant la convicció i l’estima per Catalunya les pors no hi tenen res a fer. La convicció és bàsica però si va acompanyada d’una bona qualitat com a persona i com a esportista els fruits són més madurs i savorosos. Dues esportistes, dos exemples que ens han d’esperonar a tots els catalans que ens en sentim fins el moll de l’os i com elles el dia 9N hem, de votar SI SI. Per l’esport cap a la independència. Alló més importan tés la person a i aixó no ho enten tothom.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada