El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

diumenge, 26 d’octubre de 2014

ESPERA DE L’AUTORETROBAMENT

Les pintures de Lluis Capçada  brinden als amics de les arts a viure un passeig reflexiu i d’auto-interpretació imaginativa. Contemplar la seva obra causa un autèntic plaer de l’esperit. L’obra que presento, pintada sobre paper reciclat, m’ensenya a pensar quina és la força de la fragilitat quan esdevé creativitat. La fragilitat del suport s’agermana amb el joc d’una mena d’ulls, que, dissimulats per crecles concèntrics, atrauen  l’atenció envers la recera de la profunditat de les intimitats. Ordenats en una mena de formació esportiva predisposada a jugar el partit de la recerca artística de la vida. Els onze jugadors bicolors sobre una gespa tenyida de blau cel viuen la tensió del començament d’un partit, que ben jugat, els ha de portar a la glòria del triomf. Trametre la intensitat anímica del moment d’iniciar l’estudi de l’auto-retrobament defineix la voluntat de ser. L’art també és expressió de la ment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada