El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dissabte, 18 d’octubre del 2014

MISSATGE HUMÀ CROMÀTIC

Eulàlia Pallarès, pintora que viu a La Garriga, sent una predisposició emotiva artística especial per les reunions i els carrers dels pobles. Les tertúlies de bar li forneixen motius excel·lents per a les seves creacions. Els seus personatges no són retrats físics sinò psicològics en els que el traç i el cromatisme denuncien moments entranyables de companyonia amb els moments de benestar d’una conversa amb gots de begudes sobre la taula. Un carrer és un indret de reunió garantida pels bars i també un passeig amb intencionalitats distintes, compres o esbargiment. Les tonalitats dels colors denuncien intencionalitats anímiques de convivència. La pintura d’Eulàlia Pallarès convida a gaudir de la pau i tranquil·litat dels pobles i el desig de solidaritat de la gent. L’art seu sempre porta un missatge humà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada