El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dijous, 20 de novembre de 2014

BM Granollers – Port Sagunt 33-31

No em va agradar el joc del BM Granollers que donava la sensació jugaguès amb les idees agarrotades. La sortida dels visitants li van guanyar la partida i la moral, però malgrat no jugar massa bé el fet d’haver guanyat continua aconsellant confiança en els jugadors de casa. La superioritat tècnica, psíquicament descontrolada, es va imposar a les darreries del partit. A 4 minuts del final el Granollers perdia per 30-31 i a 2 minuts i pocs segons s’avança per primera vegada en el marcador 32-31. I a 8 segons del final arribà el gol de la tranquil·litat. En l’assoliment de l’èxit hi jugà un paper molt important el porter de la segona part amb aturades clau que donaren ales als granollerins. Amb tot, no entenia el joc, sovint esbogerrat, massa vegades oblidant que els extrems també juguen i són bàsics a l’hora de descontrolar el contrari, i seguint amb el joc que no em va agradar, no es jugava prou de conjunt i amb solucions individuals massa freqüents i tirs desviats. Però no tot fou negatiu. Al costat de la qualitat tècnica dels jugadors, en el partit contra el Port Sagunt poc vista, cal un aplaudiment fervorós al comportament del públic que en tot moment va estar al costat del seu equip i quan més perillava la pèrdua del partit més intensa fou l’empenta animadora del públic. Un excel·lent. Esperem que en la Copa d’Europa el BM Granollers demostrarà la  gran qualitat que ha demostrat en aquest campionat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada