El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

diumenge, 2 de novembre de 2014

TERTÚLIA LITERÀRIA DEL NIU D’ART DE PARETS DELS VALLÈS

30 d’octubre de 2014 a les 20 h. al restaurant JARDÍ
La vetllada cultural va tenir per tema central l’argument del llibre de Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de Lingüística General de la Universitat Autónoma de Madrid, L’IMPERI DE LA LLENGUA COMUNA. El traductor i editor de l’obra Jordi Soler Camardons, sociolingüista i amic de l’autor, fou l’especialista convidat. La presentació de l’argument bàsic, analitzat des d’una òptica d’un professor madrileny, generà un interés encara més intens. La curiositat del tetx rau en el fet, que essent directament una defensa de les llengües de l’estat espanyol, l’argumentació es basa en la manera com la llengua caastellana, dita espanyola, arrecona les altres. Reconeguda oficialment com la llengua de l’estat, se li dóna el tractament de “comuna” de tots els espanyols fonamentant-se en el nombre de parlants i en un suposat poder econòmic productor de riquesa. Extensió territorial i poder econòmic no són elements convincents de cap superioritat intrínseca del llenguatge. En la forma i en el fons del tractament polític de la llengua castellana com a superior al gallec, l’euskera i el català, no s’hi veu altra objectiu que un menys-tenim de les persones dels altres idiomes, com si formèssin part d’una família humana inferior. Penso, honestament, que la vàlua d’una llengua li donen els seu parlants independenment del nombre. L’argumentació que es fa políticament de l’espanyol com a llengua comuna no té altra raó que potenciar el poder polític de l’estat espanyol, quan acadèmicament no té arguments científics on recolzar-se. El catedràtic madrileny fa una exposició acurada i estudiada del tema, que posa en evidència la pobresa argumental i demostrant la importància de totes les llengües. El col·loqui fou molt interessant i el conferenciant palesà abastament el seu saber i la seva capacitat d’argumentar. Sincerament un llibre de lectura recomenada a totes les persones amigues de la cultura en general i de la catalana en particular.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada