El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dissabte, 21 de febrer de 2015

ME GUSTA CATALUNYA, ME GUSTA ESPANYA



Títol del llibre del periodista Sergio Fidalgo, presentat a la llibreria Blanquerna, de la Generalitat de Catalunya, a Madrid. No l’he llegit. N’hi ha prou amb els insults contra Catalunya que el grup d’anticatalanistes que el presentaven van proferir. Quan un llibre, que ha de ser sempre, un instrument de pedagogia de convivència esdevé un instrument per convidar a l’odi, em provoca un sentiment de pena, desencís, no pel llibre sinó pels seus presentadors. Per altra banda, l’acte denuncia dos models de comportaments. A) obrir generosament les portes a tothom que té aportacions a fer. B)aprofitar l’oportunitat per insultar a qui et dóna la mà de benvinguda. Els fets demostren que a la llibreria Blanquerna no s’hi anà amb la voluntat d’un diàleg obert i respectuós sinò amb una programació de fer mal des de la informació. “Verba volant, facta manent”. Entenc perfectament el sentit de ràbia de la fotografia que reprodueixo en aquest comentari i molt més quan s’aprofita el que havia de ser un acte cultural per convertir-lo en un acte bèl·lic manipupador de l’odi. I molt més quan alguns personatges presents a la foto, prou coneguts a Catalunya, no tenen cap vergonya d’aparèixer com enemics quan no fan res per apropar idees i sentiments. Les idees poden ser contràries però els sentiments, no. És aquesta una exigència de la cultura de la pau mal entesa i pitjor practicada. No conec l’argumentació del llibre, però si és de la línea de l’acte de presentació a la llibreria Blanquerna, de Madrid, em causa llàstima. M’agradaria poder canviar d’opinió, però no en tinc cap desig de llegir-lo, encara que la curiositat, m’ho aconsella. La millor manera de contestar una tesi és connèixer-la. Com actuarà la política espanyola davant l’odi contra Catalunya vomitat? La respostal és coneguda, NO.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada