El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

divendres, 27 de març de 2015

V DE BES, de Núria Pujolàs



Poemari, que començant pel títol, convida a jugar amb paraules per teixir el tapis de l’existència. La força poètica rau precisament en aquest. La V pot ser la primera lletra d’una varietat de mots companys de viatge del bes, perquè el bes és l’exteriorització de l’amor, que és el veritable creador de la vida. Podem reflexionar sobre la vida del bes, la veritat, la visió, el vestit, la vanitat, la varietat, la vulgaritat i força mots més. Les relacions que s’hi conjuguen totes defineixen vivències, ja siguin positives o negatives. I totes giren al voltant de la imatge d’una dona nua. La nuesa esdevé símbol de la veritat de la vida, de tal manera que basteix una filosofia humanista que no tindria sentit sense l’amor. No és d’estranyar, doncs, que el poemari dibuixi una visió de la magnitud humana de l’amor a tots nivells, psicològic, físic, espiritual i social. L’amor es presenta com una atracció entre diferents amb uns imans que capten una gran diversitat de sensacions que incideixen en les facultats físiques i psíqquiques. L’amor es converteix també en un despertador amb diferents sonoritats, físiques, sensuals i espirituals. És la centralitat de la visió humana de l’existència. I l’autora hi deixa molt clar quan escriu: “Voldria parlar d’un altre tema / però a l’índex només hi ha l’amor”. El poemari està estructurat amb quatre apartats. A)”Mira’m els ulls que avui els mots són verds”. Els poemes se centren en el descobriment de l’amor, de l’interès que desperta en el desig, l’entrega sense mesura i el gaudi dominador com expliquen aquests versos:”Vull ser comissària / de la comissura / dels teus llavis”. B) “Volia dir t’estimo però l’apòstrof se m’esquerda”. Perd la “t” i es queda amb estimo, però sense l’objecte a estimar. I ho perd ja per precipitació exagerada o per manca de capacitat. No sempre s’estima de veritat, pot ser mentida. C)”És tan fàcil morir d’amor que trio escriure”. Aquests versos ho resumeixen: “Com m’agrades / deus ser un vers complert”. L’amor és el seu vers escrit en el seu llibre, ella, i així no el pot perdre. D) “De tan humil em posses a mil u”. En aquest apartat hi juga molt la intensitat i la rapidesa en guanyar-lo. Escriu: “Quan va entrar a l’òptica / demanà la graduació exacta / per un amor a primera vista”. Sintetitzant:un poemari, que jugant amb les paraules,desconcertants, a vegades, exposa una filosofia de la vida amb un humanisme molt directe i penetrant. Una lectura superficial amagaria la profunditat del missatge.

1 comentari:

  1. "Perd la “t” i es queda amb estimo, però sense l’objecte a estimar", gran interpretació!

    ResponElimina