El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 13 d’octubre de 2015

Escàndol del futbol en edat escolar



La televisió m’ha fet pensar en l’esport en edat escolar i concretament en el futbol. 500 infants, segons la Federació Catalana, i 3000 segons els clubs no poden jugar a futbol a conseqüència de la sanció de la FIFA al F.C. Barcelona. Amb tots els respectes la FIFA no té cap autoritat per legislar i interferir-se en l’educació dels nens i nenes en la seva etapa escolar, i l’educació física i l’esport és una assignatura educativa amb dret a les corresponents competicions. És injust, més encara, il·legítim impedir que un escolar no pugui jugar a futbol en un equip federat. Per a mi, aquesta circumstància és una greu errada de competències i una manipulació de la voluntat dels pares i dels drets dels infants. No es pot esperar d’una altra manera provenint d’una organització internacional en la que tot ho mesuren amb la lupa dels diners i és un model de corrupció. És un cas ben clar del dret a desobeir la llei i la Federació Catalana té una solució fàcil a les seves mans i molt més amb el recolzament de la Generalitat. Tinc 86 anys, dels quals més de quaranta dedicats a l’ensenyança i d’una manera especial a l’esport escolar i també al federat en edat infantil. Equips meus van participar en competicions escolars i federades a nivell local, comarcal i nacional. I sempre amb fitxa escolar esportiva. Penso que un reciclatge de l’esport de base passa per una bona intel·ligència, a Catalunya, entre les Federacions respectives i la Conselleria d’ensenyament i que la solució adoptada fos obligada per a les escoles i per als clubs. Les Escoles, amb la classe d’educació física, poden orientar molt bé els alumnes i aconsellar als pares que els seus fills volen fer esport. Amb un esport escolar ben organitzat, tots els clubs, també el CF Barcelona i el RCD Espanyol, podrien moure’s amb més llibertat i tindrien una pedrera més a l’abast. Recordo com els anys 60 del segle passat, els observadors del FC Barcelona seguien els jocs escolars i més d’un m’havia dit ja sabem que a vos no li podem tocar cap jugador. De poder sí podien parlant-ne. És una necessitat, més una urgència, alliberar de la FIFA i la UEFA i de les Federacions Internacionals l’esport de base fins superada l’edat infantil. Això no significa que en aquestes edats no es puguin organitzar competicions nacionals i internacionals, òbviament que és poden fer, però des de seccions federades dependents dels ministeris d’educació. No existeix a Espanya, dintre del ministeri d’educació, el departament d’esports? Aleshores, que demostri la seva capacitat educativa, formativa i organitzativa. Per què una norma d’una Federació Internacional ha de tenir competències que són pròpies dels ministeris d’educació i cultura?. Les Federacions Catalanes i la Conselleria d’Educació i Cultura han d’anar de bracet en l’esport de l’edat en etapa de formació. Cal escoltar la veu dels pares i mares estrangeres que viuen a Catalunya i els seus fills volen jugar a futbol en clubs federats i la FIFA no els deixa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada