El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

divendres, 27 de novembre del 2015

Galeria ESART del C/ Diputació 188, de Barcelona

Exposició col·lectiva d’un verdader diàleg de l’art amb la gent. Cinc artistes definidors amb aquest esdeveniment de l’essència de la globalitat en la convivència humana. Castellans, catalans i un valencià amb estils personals i diferents creen un ambient de diàleg amistós buscant en l’art aquell caliu tan enriquidor de les relacions humanes.

ALÍCIA DEL RIO, des de Galizia ha portat a Catalunya la seva pintura que em fa pensar en la pintura per la pintura americana del pop art basada en el protagonisme del color que excel·leix com un comunicador molt expressiu del missatge artístic. Un veritable anunci poètic de l’esperit de l’art que neix de les interioritats de la matèria i sublima el ser humà.

 MONTSE GAVALDÀ, es mou en la recerca de l’espiritualitat en la natura trobant en el color aquell sentiment que arriba a l’ànima. Són les flors les portadores de les essències naturals que simbolitzen la importància de les relacions humanes a través del diàleg artístic.

MAÉ, la figuració és el camp en el que es troba més còmoda la nostra artista que amb la seva tècnica s’endinsa en l’esperit de la matèria descobrint en les interioritats de la naturalesa sensacions psicològicament creatives. Ha trobat la germanor natural que produeix el diàleg amb les plantes i les seves flors. 

GONZÀLEZ PUIG, artista valencià que amb la tècnica del pastel fa gaudir la sensibilitat de l’expressió femenina amb naturalitat. La delicadesa del tema li serveix d’alliçonament per endinsar-se en l’esperit de l’ésser humà amb l’encert de trobar-hi la base fonamental de l’art, perquè la persona en ella mateixa és art.

RICARD GUIU, els vincles vitals menen el nostre jove artista pels camins de la vida. Camina buscant en la imatge de la persona la força de l’existència i en aquesta recerca hi juguen un paper important els utensilis del dia a dia, com pot ser un llibre, objectes de cuina i altres, però sempre portadors de l’alè vital. La figura de l’ésser humà hi desenvolupa un paper central perquè en qualsevulla de les situacions en que es mogui o trobi sempre serà el pensament el motor dels seus actes i moviments. La figura humana en l’exercici fonamental de la reflexió vital. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada