Pepi Pagès vivint la seva malaltia ens va donar a tots una lliçó d'amor a la vida i de considerar el càncer que patia un company del seu viatge vital. I en aquest viatge vital tenia una companya que ella estimava molt i no es cansava de dir que la poesia era la seva millor medecina. La seva amistat i col·laborar amb ella en la pedagogia de la poesia a favor dels malalts va ser per a mí un nou horitzó que m'ensenyà a ser més humà i més persona. La Pepi era vital però senzilla i humil i la seva activitat, fruit de la seva vitalitat, es basava en la fe en ella mateix, creient en la bondat del seu treball, i en l'amor dels altres perquè mitjançant la poesia podia injectar-els-hi un xic més de felicitat. El premi amb el seu nom se'l mereix peró n'hi ha un altre que m'agradaria molt, la publicació d'un llibre amb els seus poemes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada