El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 2 de febrer de 2016

Economia en colors, de Xavier Sala Martin



La seva lectura m’ha obert encara més les finestres que orienten les meves mirades envers l’economia mundial. No sóc economista però m’interessa molt el comportament humà en les diferents i diverses situacions que provoca i causa el diner. Per començar estic convençut que darrere de cada moviment econòmic que causa efectes contradictoris en la distribució de la riquesa hi ha sempre un cervell humà. Els bens materials  no pensen. El famós principi de l’oferta i la demanda pot esdevenir una raó raonable en certes situacions però també és veritat que l’oferta i la demanda és manipulable i es pot provocar en benefici o perjudici. Hi ha beneficis que no s’entenen sense la contraoferta de perjudicis. Allò que més m’ha frapat del llibre de Sala Martin ha estat el necessari protagonisme del cervell humà. La provocació de problemes i la millora de situacions no es produeixen sense la presència humana. El respecte a la persona en el seu medi ambient és indispensable per entendre el perquè de l’èxit o el fracàs. El coneixement humà és imprescindible en les actuacions econòmiques del medi en el que viuen les persones. Les imposicions de fora no acostumen a ser solucions per a les necessitats pròpies. El benestar d’Europa per exemple no és un model per assolir el benestar d’Àfrica per la senzilla raó que el pensament i el sentiment africà el pateixen i el viuen i per coherència l’entenen els nadius africans perquè les solucions europees no encaixen amb la sensibilitat i consciència africana. El respecte a la persona i el desenvolupament integral són imprescindibles per solucionar les desigualtats econòmiques de la humanitat del segle XXI. Sembla ser que la pedagogia del diner que la Comunitat Internacional vol portar a terme d’eradicar la pobresa del món abans del 2030 va per bon camí. Però la realitat de la integralitat de la persona humana segueix el mateix ritme i el repartiment de la riquesa continuarà marcant diferències entre rics i pobres. La lectura del llibre de Sala Martin m’ha portat a pensar i a intuir la importància de l’economia en la creació del benestar mundial. L’homo economicus no pot actuar prescindit de la cultura, de l’art, de l’esport i de la religió, basant-se en ser només factor de la política. Si l’economicus es refereix a la dimensió global del ser humà com individu i com a col·lectiu abraçant totes les capacitats que el defineixen, benvingut sigui perquè esdevé integrador i solidari. Perquè compleix aquella condició que la riquesa no és l’objectiu sinó el mitjà per a una convivència universal en pau. El llibre de Sala Martin m’ha portat a entendre la capacitat integradora dels bens materials en benefici de la humanitat en la seva dualitat de matèria i esperit integrada en la persona.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada