El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dijous, 24 de març de 2016

JOVENTUT, de J.M.Coetzee



Coetzee, premi Nobel de Literatura l’any 2003, nasqué a Ciutat del Cap, Sud-Africa i la novel·la es recolza en l’etapa de joventut que marcà el camí vers l’objectiu de la seva vida. La seva lectura ha obert els meus ulls un procés del món dels joves en el que les seves il·lusions pateixen les exigències de la realitat i en el seu camí de formació i assoliment de la maduresa la societat els obliga viure situacions inesperades. El jove protagonista, que segurament palesa molt d’autobiogràfic , l’imagino com símbol dels joves que tenen una il·lusió i com en el camí de la vida s’adonen de les manipulacions que pateixen. Un jove que abandona la família i el país perquè no són creïbles per l’objectiu del seu futur i la seva vida el porta a Anglaterra amb l’avinentesa que allà podrà viure la seva il·lusió. Il·lusió que no serà tal. Un jove matemàtic que té somnis de poeta, somnis contínuament estroncats tant en el camí de l’amor, com en el del treball. Fracàs en les seves relacions amb les dones i fracàs en el desig de ser poeta, i manipulat per l’entorn que el porta a on ell mai voldria, com és acabar en mans dels manipuladors de la història, representats en la novel·la per la indústria militar. La ciència que el porta a treballar en el procés del progrés tecnològic el traeix fins adonar-se que o és ell, o no triomfa. L’experiència de o...o... davant de la del i...o.... En la trama, una amistat final li obre els ulls i acaba per descobrir quin ha de ser el camí de la seva vida. Les darreres pàgines porten un encapçalament amb la paraula “experiència” en que s’hi llegeix. ”Aquesta és la paraula en que li agradaria recolzar-se per justificar-se davant d’ell mateix”. L’amistat amb un altre personatge, també desconcentrat per la vida, un indi, marca els darrers compassos de la història i descobreix com s’arriba al final de la vida de cadascú. El fil de la història si et deixes només portar és imprevisible, però aquest fil té un conductor, la intel·ligència controlant la passió. Si algun retret li he de fer a l’autor és el concepte que en té de la dona en relació amb l’home. Pel context de la novel·la és el protagonista que no té aquella sensibilitat que li cal a l’home per a una relació cordial i humana amb la dona i que el fracàs és resultat no de la felicitat comuna sinó de la satisfacció personal del mascle. Malgrat tot una novel·la psicològica del món dels joves que convida a una reflexió en profunditat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada