El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dijous, 7 d’abril de 2016

Franny i Zonney, de J.D.Salinger




L’autor d’aquests dos llargs relats va saltar al món de la literatura l’any 1951 amb la única novel·la que ha escrit  EL GUARDIÀ ENTRE EL SÈGOL, amb el protagonisme d’un adolescent que s’enfronta a la hipocresia del món. Salinger és un escriptor nord americà nascut l’ant 1919 i traspassat el 2010. Els dos relats del llibre que comento porten el nom dels dos protagonistes, dos germans els més petits d’una família nombrosa. Franny, la noia, Zonney, el noi, presenten dues personalitats força excèntriques com reconeix el germà petit. El llibre l’entenc com un tractat de psicologia familiar aprofitant una sèrie de situacions per definir la personalitat dels dos protagonistes centrals. Bàsicament més que una narració ens trobem amb un diàleg desconcertant entre els dos germans amb una presència no gaire ben acceptada de la mare, que volent fer de mare, la tracten com una madrastra. Els dos germans es mouen en el món de les arts dramàtiques, en el teatre, en el cinema, ràdio i televisió, i és precisament que en la definició d’aquesta centralitat es produeix l’excentricitat que finalment ha conduit a reconèixer quin és el seu espai en la vida. La noia no entén el perquè la seva vida li demana una identitat religiosa, basada en una fórmula de pregària a Déu. I és en aquesta circumstància que es produeix l’enfrontament entre els dos germans, que la mare no entén i ells passen dels seus consells. Cal reconèixer que la conducció de la trama és magistral perquè crea desconcert i curiositat de quin serà el final i és precisament el diàleg final amanyat i finalment descobert que dóna la solució de la personalitat dels dos germans. Descobrir la seva identitat i com s’hi ha arribat crea una sensació de coneixement psicològic de la persona humana que es va definint al llarg de la seva vida entre èxits i entrebancs. En una paraula esdevenir psicòleg d’un mateix, fet que sovint sense la col·laboració de l’entorn no és tan fàcil.

1 comentari:

  1. Estic llegint Oona i salinger, la història d'amor d'aquest autor amb la filla d'Eugene O'Neill. A veure com acaba. Aquest llibre que ressenyes no me l'he pogut llegir, en canvi El guardià entre el sègol, llegit als divuit anys, em va captivar.

    ResponElimina