El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 4 de maig de 2016

JOAN VILA GRAU EXPOSA A BARCELONA



La Galeria EST-ART del C/ Diputació de Barcelona va viure un esdeveniment cultural artístic en el que la pintura va gaudir de la companyia de la música i la poesia. El públic assistent amb un respecte silenciós alenava els artistes integrant-se psíquicament amb el missatge que es vivia. Joan Vila Grau, veí de Canovelles, acompanyat per tres artistes, va merèixer amb la seva obra l’atenció dels amics i amigues que l’acompanyaven. Obres de gran format definien la sensibilitat i la íntima relació amb l’art, d’una manera especial amb la figura. Les obres presentades tenien fonamentalment la figura femenina com a centralitat però amb les característiques orientals que li donen a la imatge el valor afegit d’una sensibilitat cromàtica que de les emocions en fa una carta de convivència. Joan Vila Grau defineix cromàticament la importància de la feminitat amb un missatge d’amor en el món del treball, en el món de les relacions i en el marc de la imatge un protagonisme femení que instintivament genera simpatia i desig de convivència. No només interpreta el missatge de la mirada sinó també les relacions laborals i la influència de la bellesa. En una exposició global pel sentit dels altres artistes, Joan Vila Grau hi aporta la força del color i el dibuix amb l’objectiu d’interpretar la vida. Perquè l’art té per objectiu desvetllar la capacitat de ser feliç amb la mirada del seu entorn. L’art de Joan Vila Grau, observa, capta, digereix i allarga la mà per ser company de viatge i gaudir de la capacitat artística que rau en l’interior de cada persona. Uns versos de Joan Salvat-Papasseit sintetitzaven el sentit artístic de les relacions humanes: “A cada mot més la veu endolcia,/ i jo era alhora l’heroi  i l’esclau: /-No et deixaré / et diré el nom d’amiga./ La meva amiga: com un vaixell blanc”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada