El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 23 d’agost de 2016

LA ESCALA SAGRADA, de Sebastián Cazeneuve



Novel·la amb un missatge transcendent de vida que com l’autor escriu “toda nuestra vida està unida a la Gran Vida”. Novel·la amb una base filosòfica zen però intensament arrelada en la doctrina de “joc sóc la resurrecció i la vida de l’evangeli”. Guanyar la pròpia vida és el fil conductor que comença la seva narració amb una destrucció que esdevé el leimotiv que porta a trobar la veritat del ser. Una erupció del volcà Puyehue que va cobrir de sorra la població  de Villa la Angostura, població de l’autor i del protagonista de la novel·la i és el punt arrencada motivat per un brunzit que porta a descobrir “la escala sagrada”, motiu musical profeta de la universalitat i globalitat. La incidència de la música en la vida és una explicació de la tesi bàsica de la novel·la de tothom és vida. I precisament descobrir la veritat de la pròpia existència és la raó del fet temporal de ser amb un objectiu de base religiosa. I la música, el brunzit que és   nota musical que sentia el protagonista desprès de l’erupció volcànica, serà el fil conductor de la seva vida fins descobrir la plenitud de l’amor que trobarà gràcies a l’escala musical. L’autor en la portada del llibre hi presenta aquest pensament: “El hombre intentó transformar la Tierra. Ahora la tierra transformarà el homnbre”. I per  què. Senzillament perquè l’home és també terra. La relació és tan intensa que identifica. I quin paper hi juga la música? Senzillament cada persona gaudeix d’una sensibilitat en l’escala sagrada que el capacita per sentir sons molt especials que profetitzen esdeveniments històrics, com ho fou el del volcà esmentat. Gaudir d’aquesta capacitat crea una relació tan íntima i converteix la persona en tan global que la converteix en profeta de la seva vida i del seu entorn. Però allò que cal primerament és descobrir quina és la seva vida, que en la novel·la acaba amb la trobada del seu amor, en un procés llarg i treballat per un camí menat per la filosofia zen. La música desperta i la religió mena i amb una bona connexió la vida és vida perquè forma part de la Gran Vida, que esdevé desprès del temps, immortal amb el Jo sóc la vida, de l’evangeli. La gran lliçó de la novel·la rau en el fet de saber escoltar i conèixer la teva nota musical i seguir el fil de la seva profecia. Descobrir la vida és la tasca indispensable de l’existència. L’escala musical són la primera síl·laba de cada vers  de l’himne de Sant Joan escrit el segle VIII. Un mandala ens representa la freqüència amb que cada instant la naturalesa emet els seus sons que la persona humana percep. Allò que cal és ser capaç d’escoltar i d’acord amb el missatge, actuar. Una novel·la que coincideix perfectament amb la filosofia del globalisme de Lluis M. Xirinacs. Que n’és de sàvia la natura. I pensar que els homes som natura i massa sovint ho oblidem!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada