El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 8 de novembre de 2016

Xavier Roig Regàs a l’Espai Tranquil Barbany



Una exposició de pintura sempre alena el desig de sentir les paraules dels ccolors. És una il·lusió que encomana la natura, la gran mestre de l’art. El cromatisme és el laboratori ideal per agermanar en els tubs d’assaig els sentiments i els colors. No debades la natura  posa fi als temporals amb l’arc de Sant Martí. I alló curiós rau en el fet que tractant els colors en el tub d’assaig de l’art es fruita el color blanc. La netedat de la veritat aglutina el missatge de totes les emocions. La blancor és el gran passadís de la llum on s’hi passeja la vida. Les pintures de Xavier Roig palesen la resplendor de la llum amb la seva puresa, podriem dir, original que li dona al dibuix aquell encant que enamora la mirada. Els seus paisatges naturals i urbans conviden a un passeig descals perquè les soles dels calçats no impurifiquin l’aire que els acarona i té cura de la seva bellesa. Una pintura de Xavier Roig convida a una relació molt entrenyable amb l’estil naïf d’un somriure d’infant. La contemplació de la natura esdevé en la pintura una meditació en profunditat per intuir el llenguatge cromàtic de les muntanyes, boscos, rius, estanys i mars i no traïr la fragància dels perfums de les plantes i les olors dels carrers i places dels pobles. Una insinuació d’una innocència infantil que esdevè corona amb la llum del sol, la lluna i les estrelles.
L’exposició de les pintures de Xavier Roig és motiu prou interessant per visitar-la, però hi ha un valor afegit amb la presència a l’Espai Tranquil Barbany d’obres d’artistes de la nissaga Roig, especialmente de Roig Ensenyat, excel·lent aquarel·lista, i a la vegada una interessant documentació sobre l’art de la familia Roig, molt arrelat a la pintura catalana. Art i història es donen la mà i el seu coneixement és el despertar del desig d’estimar i conèixer l’art dels altres i en particular l’artista que cada persona porta en el seu esperit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada