El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 18 de gener de 2017

DIARIO DE OTOÑO, de Salvador Paniker



És le primer llibre que he llegit de l’autor, un  gran pensador amb un humanisme molt personal i clar i força distant del pensament del seu germà Raimon, però, a la vegada, convergents malgrat les diferències. Molt significatives les paraules que es llegeixen cap el final del llibre:” En un solo trocito de cerebro humano hay màs sinapsis – nexos entre neuronas -  que estrellas tiene nuestra galaxia. Este cerebro es el soporte de nuestra inteligencia y está por ver lo que esta inteligencia puede hacer consigo misma. Está por ver, incluso, si la vida inteligente (humana o no humana) puede llegar a influir- tal como piensa David Deutsch – en la misma evolución del cosmos”. Aquestes paraules finals m’han desvetllat la qualitat filosófica del pensament de l’autor, que resumint la seva personalitat confessa a una filla seva que ell era agnóstic amb un sentit de misteri. Una personalitat que s’ha mogut en camps com les doctrines católica i orientals es declara agnóstica, deixant síntomes d’ateïsme en sel seu diari. La seva veritat personal palesa una trajectòria singular pels diferents models culturals del planeta. Les paraules sobre la intel·ligència humana m’han descobert una personalitat amb una extraodinària capacitat d’analitzar filosòficament les seves relacions socials a tots nivells, des de la bellesa a la vida social. DIARIO DE OTOÑO és un llibre que em porta a pensar que Salvador Paniker es defineix a ell mateix en la tardor de la seva vida i m’ho fa pensar la seva manera d’enfocar la religió i la no existència de Déu (no existència en suspensió) i la incidència social d’aquesta tesi filosófica com també la seva idea de l’eutanàsia, exposada en l’entitat DMD, i d’una manera molt especial, la seva reacció humana en la mort de la seva filla Mónica. En el disseny del seu pensament hi juguen un rol definidor les relacions amb l’altre sexe. En el fons de tot, crec, que es podria afirmar que la seva filosofia trova un recolzament, bàsic, en l’erotisme amb projecció transcendent. En realitat una demostració d’alló que és veritablement la humanitat, un ressó de les paraules bíbliques que Déu creà l’humanitat a la seva imatge, creant l’home i la dona, com un tot. Independentmet de les discrepàncies, un llibre que m’ha fet pensar perfeccionant els meus horitzonts. Salvador Pàniker, com el seu germà Raimon, són pensadors necessaris en tota societat per poder avançar cap a una convivència en pau. Hi ho són perquè pensen i fan pensar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada