El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 4 d’abril de 2017

Trens rigorosament vigilats, de Bohumil Hrabal



La novel·la de l’escriptor Txec, ambientada en la II Guerra mundial, m’ha portat intensitat en la filosofia de la guerra amb les imatges de trens rigorosament vigilats per raons de la seva càrrega bèl·lica que palesava els horrors perpretats contra el vençuts o tal vegada per la voluntat de venjar-se eliminant-ne un que esdevè l’ambient de la mort de dos dels seus protagonistes. L’estació i els seus empleats protagonitzen una narració en la que els horrors compaginen amb les ganes de viure. No ha estat per a  mi una lectura fàcil per l’estructura que l’autor li ha donat al seu llibre i també perquè el diàleg em distreia del pensament que m’havia copsat. Una novel·la de la guerra que resumeix en la retirada els efectes negatius i les voluntats positives però que per raons contràries estronquen l’existència. Les darreres ratlles del llibre palesen obertament la voluntat de l’escriptor. “Fins al darrer moment, fins que vaig començar a perdre’m de vista a mi mateix, vaig estar agafat de la mà d’aquell mort, i per a les seves orelles, que ja no hi sentien, vaig repetir les paraules del cap d’aquell tren exprés que havia portat aquells desgraciats alemanys des de Dresden. –Us haurieu d’haver quedat a casa, sense moure el cul de la cadira”. Una expressió definidora dels horrors de la guerra davant el desig de viure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada