El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 4 d’octubre de 2017

Quadern 199

AMIGUES DE DÉU, PROFETES DEL POBLE, de Clara Maria Temporelli

  Un testimoni del poder de la humilitat i la senzillesa al servei de la veritat de l’ésser humà ajudant al necessitat i denunciant a l’injust en el poder polític i militar. Es tracta d’un testimoni viu com d’una manera molt humana viscuda en l’amor de Déu incideix en el desenvolupament de la història. Sis dones, les sis assessinades per l’exèrcit, que seguint l’exemple del bisbe Òscar Romero van desafiar l’odi del poder polític i militar donant una lliçó que l’oració també es celebra en el servei dels necessittats. D’una manera molt subtil també es dóna un toc d’atenció a l’episcopat que no va estar massa sovint a l’alçada que necessitava el poble humil per enfrontar-se a la força militar, totes elles  foren espiades i sovint amenaçades però el seu humanisme i civisme tenia una força religiosa que la por de la mort no les apartava del camí escollit. Dues d’elles foren cruelment sacrificades per l’Escola Superior de Mecànica de l’Armada, llançades al mar des d’un avió juntament amb unes  Madres de la Plaza de Mayo. Les altres sis, nord-americanes foren assessinades per l’exèrcit del Salvador. Sis vides sacrificades per l’amor als més pobres i necessitats. Argentina i El Salvador dos pobles dominats pel poder militar absolutista i sense escrùpols que de les armes en feien els seus arguments pacificadors d’una pau que no portava al benestar sinò a la misèria. Dues nacions que patiren la dictadura militar que sempre mira amb mals ulls a les persones que es dediquen a fer el bé entre els més humils, se’ls acusa de comunistas i a la primera ocasió inventada se les treuen de sobre. Les dues sacrificades a l’Argentia eren Leonie Renée Duquet, francesa, nascuda l’any 1916, el seu compromís de no marxar de l’Argentina i lluitar pels drets humans la va portar al sacrifici. Alice Domon, nascuda l’any 1937 també francesa i amb Leonie es va dedicar a les persones amb necessitats especials. Les altres quatre, sacrificades a El Salvador, tres eren religioses i una misionera laica. Els seus noms Maura Clarke, Ita Ford, Dorothy Kazel i Jean Donovan. Una d’elles expressava amb aquestes paraules la seva vocació:” És el meu desig patir amb aquesta gent la seva impotència? Qué els puc dir? No tinc solucions, no sé les respostes, però caminarè amb elles, estarè amb elles. Em puc deixar evangelitzar per aquesta oportunitat? Puc mirar i acceptar la meva pobresa com l’aprenc dels pobres?” Dones d’una gran personalitat que van saber conjugar la seva religiositat amb un humanisme impressionant de servei a les persones respectant les seves idees i la seva llibertat. Quan donaven de menjar, quan ensenyaven, elles amb aquesta feina resaven. El gran exemple que van donar a capellans i bisbes practicant la teologia de l’alliberament practicant el veritable amor que fou tant gran que van morir per ell assessinades. Dissortadament la història es repeteix, potser no es mata tant però amb les armes es persegueix la gent de bona voluntat que alló que volen és ser lliures i fer el bé al seu entorn. El poder imposat amb les armes és la negació del servei solidari i amic als altres. Dissortadament a casa nostra també el patim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada