El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 7 de febrer del 2018

Raimon Panikkar i Lluis M. Xirinacs



La lectura de la biografia d’questes dues personalitats ha impactat molt fort en la meva ment i empès a fer una valoració de la meva vida. Els lllibres són: PANIKKAR, una biografia, de Maciej Bielaewki i XIRINACS, el profetisme radical i no violent, de Lluis Busquet i Grabulosa. Dues personalitats rellevants en la història cultural i cívica de Catalunya amb projeccions convergents malgrat les diferències. Tinc una remota idea que durant l’estada de Panikkar a Tavertet es van trobar però no em consta el motiu i la repercussió de la trobada. La creativitat filosòfica i teològica de Panikkar va tenir una dimensió més universal en la forma i en els fons i la de Xirinacs es desenvolupà més a Catalunya i a Espanya amb alguna sortida a França. Però independentment de la quantitat, la qualitat de les teories dels dos savis és de projecció mundial. Panikkar m’ha impactat amb el concepte cosmoteàndric de la realitat mundial amb una visió interioritzada trinitària del futur de l’ésser humà i Xirinacs m’han portat a reflexionar sobre la importància de la individualitat en la condició global de la història. Panikkar i Xirinacs amb les seves creacionns literàries han aportat lliçons magistrals des d’enfocaments diferents però amb objectius convergents a favor de la qualitat humana i la seva projecció divina. En els fons Panikkar i Xirinacs ens ensenyen a culturitzar-nos en base al que significa ser amb la possibilitat de fer en una oferta trinitària de Dèu, persona i natura. Els dos posen l’accent en la persona com protagonista de la creació en la seva condició trinitària en quan és el centre d’un objectiu infinit. Curiosament, un i altre, posen l’accent en la paraula en la seva necessitat del diàleg per arribar a un consens, consens que no significa renunciar sinò trobar la forma de conviure. Segurament Panikkar és més filosòfic i Xirinacs sense deixar la filosofia més humà. La lectura dels dos llibres i la immersió en la vida i obra dels dos personatges m’ha portat a pensar com he de valorar la meva vida amb actuacions diferents però amb objectius de benestar de l’altre. La meva vida comporta tres espais diferenciats, el religiós en el camp de l’ensenyament, l’esportiu en l’àmbit de base i formatiu i el literari bàsicament poètic i de pensament filosòfic amb  ramificacions polítiques. I em pregunto, quins han estat els missatges i el beneficis de la meva acció per a la societat i la seva projecció de futur? I a l’hora que em faig aquestes preguntes penso que l’edat no és obstacle per continuar aportant el teu granet de sorra al benestar de la humanitat, essent el primer objectiu ser jo veritablement persona. Els dos van lluitar fins el darrer respir de la seva vida i són un exemple i una invitació a no defallir perquè mentre hi ha vida hi ha esperança i possibilitat de fer el bé i una humanitat més digna. La lectura de biografies de persones que han donat la vida per els altres ha de portar al lector a reflexionar quina és la seva aportació al benestar de la humanitat. La dignitat de la persona es valora pels seus fruits. En un temps com viu Espanya, és molt necessari influir amb el treball personal en l’assoliment d’una societat digna i solidària per desterrar l’ambient de corrupció política que es palpa i es pateix. Necessitem savis com Panikkar i Xirinacs que ens marquen el camí. És la lliçó que he après i espero complir independentment dels meus més de vuitanta anys. Com ells tinc fe en Déu i la meva consciènia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada