NATURA M’ATURA, de Narcís Munsó

Un libre que m’ha produit un goig especial perquè, l’autor un xic més jove que jo ens regala  una mos molt important de les seves emocions a pagès i també de pedagog. Emocions que comparteixo per les mateixes raons i que la seva lectura m’ha fet reviure moments molt parells a pagès i a l’escola. El títol ja és tota una advertència del que hi descubrirem, senzillament de com ens parla la natura. El llibre presenta dues parts: una de poemes i l’altra de narracions, però aixó no vol pas dir que la poesia no estigui present en les dues parts. La darrera estrofa del primer poema  és tota una profunda reflexió de vida: “Mon cor, que és de terra,/ guarda una llavor./ Si ara non s’erra,/ en puja una flor”. Mentre la lectura t’acompanya t’obre els ulls i et fa veure d’on i com surten les flors. Molt emblemàtic el poema ROSER DE BOSC: “ Vull la rosa d’englantina / o la d’un roser caní / ben guardada per l’espina / i desclosa a mig camí”. I tot el llarg de la primera part esdevé un descobriment de plantes i flors, qua totes amb els seus colors, formes i olors donen a l’ésser humà la raó de perquè es la flor més bella de l’univers. Però altres flors tenen molt de protagonisme en la vida de les persones, com ens ho diu en la darrera estrofa del poema taula vella: “Vella taula que ara és santa./ Taula que en tornar al seu lloc / es veu que el pes no l’espanta / i no cal tirar-la al foc”. La vellesa manifesta la seva saviesa i solidaritat per fer florir les plantes joves del jardí de la vida. Però la segona part del llibre esdevé una altra joia de la dedicada a la naturalesa vegetal i animal i amb moments intensos de l’ésser humà. Parla d’ocells, peixos, del fred i el calor i per damunt de tot de la grandesa de la vida humil i senzilla del camp com la del conte EL NEN QUE NOMÉS SABIA DIR NO, una gran lliçó humana de la grandesa del desvalgut sense ningú que amb humilitat i senzillesa sap guanyar-se l’amor d’una noia de ciutat donant un tomb a la vida dels dos i una lliçó de la grandesa de la humilitat del camp davant la supèrbia de les grans ciutats. Senzillament un llibre que no sé si serà un bestseller però tinc molt clar la gran qualitat de persona i de pedagog, difícil de que la superi l’escriptor, del seu autor i li desitjo que almenys l’iguali. És un llibre que més enllà de passar una bona estona fa sentir els batecs de la naturalesa que el cor comparteix.