Yeruldelgger, muertos en la estepa, de Ian Manook

Acabada lam lectura d’aquesta novel·la, que no es deixa quan es comença, vaig dir-me: conec millor la maldat del món. Una frase del final del llibre em va convèncer més per les paraules d’un potentat del diner i un dels protagonistes dient:”Nuestro porvenir està en el terror y los chinos deben ser los primeros en pagar el precio con sangre.” El descobriment de dos crims va encendre la sang del comissari Yeruldelgger, que no va deixar de continuar investigant malgrat ser-ne apartat pels seus superiors, que resulten ser fidels servidors del diner. I és Yeruldelgger qui havia marcat el camï davant la pretensió del mil·lionari: “La vida la hacemos nosotros,¡a goplpe de renuncias, miedos, abandonos, trampas, ira! Nosotros impedimos que sea de otras manos”. I aquest és el resum de tota l’obra. El comissari Teruldelgger, apartat de la investigació, com era unan persona compromesa amb la feina de l’autèntic policia, no deixà la feina començada i amb intel·ligència, perills, sacrifics nii amb  l’amença de mort. Sortosament no li van faltar col·laboradors, una policia del mateix temperament que el comisari i que la va donar per morta per no posar en perill la investigació. La veritat era que la mort era le veritat més veritat, donat la pallissa que va rebre al ser descoberta. El muntatge polític, legal i policial estava en mans del capital d’una persona que feia i desfeia. Muntatge que era una clara imatge de com actua arreu el poder del capital tenint la mort com argument definitiu i sense escrúpols. El descobriment d’aquesta trama, que tenia un risc molt gran, perquè el magnat del diner era pare de la dona del comissari investigador i avi de dues netes, la petita morta pell i la segona donà ordre de matar-la però se salvà i desprès se la va seva  posant-la contra el seu pare que odiava. I aquesta circumstància dóna més valor al comportament del comissari que posà en evidència als culpables i recuperà a la seva filla. Una novel·la que m’ha fet encara més convençut de l’argument de la mort en mans del diner i de la política de tot el món, que per aconseguir el poder i mantenir-lo no tenen escrùpols de sacrificar fins i tot els seus fills. Una novel·la que s’ha de llegir amb una ment convençuda de la centralitat del ser humà en la convivència i de la urgència d’assolir una convivència humana fundada en l’amor i en el sacrifici per no perdre’l. Una lluita dura que es guanya amb la col·laboració de la ciutadania com es palesa també en l’obra que comento.