El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 12 de febrer del 2019

JORDI CUIXART, EL MEU PRESIDENT


Amic, Jordi, em coneixes perquè de les teves mans vaig rebre el Diploma de soci de les primeries dels anys 1970. Estic tocant els noranta anys i la meva defensa de la llibertat és una petita veu del desert que com Joan Baptista predica l’arribada de la verdadera dignitat del poble català. La meva campanya la reflexa el meu blog filosofiaipensaments/joan sala vila, el meu Facebook i darrerament un llibre amb el títol EL MÓN NECESSITA UNA DEMOCRÀCIA HUMANA. No te l’he fet arribar perqué desconfio dels encarregats de presons i espero la manera de poder donar-t’el personalment. No sé quan temps durarà el teu injust empresonament però estic convençut que el teu sacrifici i el dels companys i companyes serà la derrota d’una democràcia tan feble que és més una dictadura. OMNIUM CULTURAL amb el president reelegit fins i tot estant empresonat és la campana gran del temple de la llibertat. La cultura derrota sempre les armes, malgrat que aquestes derramin sang física i sang moral. Un poble de set milions d’habitants, amb una entitat cultural, a l’alçada del més potent equip de futbol de l’estat, juga el partit de la història de la verdadera llibertat i el capità d’aquest equip ets tu, Jordi.  La Farga del meu silenci,  foc que dóna vida a les idees i a la dignitat de les persones rep amb il·lusió, goig, esperança i amor el vent del teu ventall que el vivifica i reanima en moments de desncís. La gent que no estima el silenci no pot compendre, ni entendre, aquesta força que no es veu, però se sent, i il·lumina la ment i fa bategar més fort el cor.Els missatges de la història, la política no els vol entendre però les presons han catapultat genis de la humanitat i Catalunya n’ha enviat d’aquests missagtges i l’Estat Espanyol no els enten, ni els vol entendre. Gandi, Nelson Mandela, Luter King, el president mártir català amb el seu govern i Lluis M. Xirinacs i avui els presos polítics catalans
. Ells i vosaltres són la força que voltegen les campanes de la llibertat i el vent que oneja triomfant la bandera de la victòria. La força del vent, la intensitat de la llum del sacrifici, la fe en les persones i els seus pobles amb líders com tu i els teus companys i companyes envien al món un missagte de futur. Catalunya, amb la cultura i la democràcia verdadera, devallarà de la creu i resucitarà triomfant. Jordi Cuixart, amb el teu sacrifici i la teva fe, Òmnium Cultural serà l’orgull de Catalunya, també d’Espanya i del món. La creu del sofriment, suma enlairant la dignitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada