El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dijous, 2 de maig del 2019

ESPERANÇA JOVE PER UN FUTUR MILLOR

“Corre del seu fosc passat,
Corre per un nou color, pel seu futur”.
Dos versos que tanquen el poema COLORS DEL FUTUR, d’una alumna d’una escola de Parets del Vallès. Un missatge d’esperança perquè d’un passat que ja és fosc és pot aspirar a un demà més lluminós. Llegir narracions i poemes de nois i noies de les escoles del nostre Vallès és un regal que desvetlla la il•lusió d’un demà millor. La meva esperança sempre ha mirat cap el jovent i els meus anys de professor han  estat per a mi els meus millors anys d’aprenentatge per què els alumnes han estat els meus millors mestres. Mestres que m’han aplaudit, Mestres que m’han criticat i Mestres que m’han renyat. Gràcies a tots perqué m’han obligat a pensar. I sortosament són alumnes els que encara m’hi obliguen. He estat jurat de dos premis literaris escolars, el de  MANS UNIDES, narracions d’un  tema per a un món millor i el de poesia del NIU D’ART DE PARETS. Uns dos cents treballs entre narracions i poemes m’han adoctrinat, i ho dic amb tota la intenció, sobre el valor de saber pensar, perquè m’han ensenyat com pensen i com ho manifesten. Els dos concursos d’enguany, quins premis es lliuraren a Granollers i a Parets, el dissabte 4 de maig de 2019, davant el futur angoixant de la cultura per culpa de la política, els joves i les joves concursants feren més brillant la llum de l’espança que garanteix un futur millor. Elles i ells, disparen amb seguretat les seves idees sobre els problemes socials de la pobresa, les guerres i la marginació de les dones. Reprodueixo un poema que que exemplaritza la  temàtica. Es titula REVIURE i diu: “Les persones som com espelmes./ A vegades ens consumim / pel foc d’una altra./ I, sense adonar-nos,/ la nostra cera es desfà;/ el nostre fil es crema / i el notre foc s’estingeix. /  Però si se’ns posa a un motlle, / se’ns dóna forma/ i se’ns col•loca un altre fil,/ podem tornar a patir,/ o intentar descobrir / una nova manera / de ser feliç”. Aquest poema i els versos del títol són d’alumnes de quart d’ESO. He triat aquestes cites perquè les he valorat molt expressives sobre l’ahir i el demà i el procès que cal seguir. Clarament defensen la conveniència i necessitat de pensar per poder compartir. Els participants del dos premis palesen una esperançadora claretat d’idees amb una aposta de futur basada en la paraula, el coneixement, el diàleg intergeneracional i la superació dels problemes. És el ressó del poema “juventut divino tesoro”, del poeta de Rubén Dario. Verdaderament el futur espera l’arribada dels joves d’avui al poder del demà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada