El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 4 de desembre de 2019

MERCADRIES FICTÍCIES . Recuperant Polanyi per al segle XXI


Quadern CJ, 216

Karl Polanyi, austríac (1886-1964), de família jueva, l'any 1933 es trasllada a Londres i el 1940 als EEUU d'Amèrica. La seva obra més important és el llibre LA GRAN TRANSFORMACIÓ, en la que centra el tema econòmic en relació a com afecta a la dignitat humana. El quadern 216 de CiJ es dedica a una anàlisi de l'economia en el segle XXI actualitzant-hi el pensament de Polanyi perquè l'econmia sigui de veritat un servei a la humanitat. En el segle XIX el sistema es recolzava en tres pilars fonamentals. a) economia de mercat, b) lliure comerç internacional i c) manteniment del patró or. Es potencià l'industrialisme i la formació de grans fortunes. El mercat esdevinguè amo i senyor, fins i tot, situant-se per damunt de la politica. El quadern para la seva atenció en tres objectius del mercat.1) l mercat de l'habitatge, 2) el mercat laboral i 3) els mercats financers. L'actuació dels tres objectius, tal com es desenvolopen al segle XXI, esdevé una destructuració greu de la humanitat en la que la persona és un número sense valor que es pot eliminar tranquil·lament de tal manera que la mort pot ser una condició necessària per protegir l'acumulació de la riquesa. Tal com funciona avui dia el mercat amb la política, que no compleix el seu objectiu situant el diner com factor regulador, s'està creant un ambient irrespirable que només una rebelió dels pobles pot reorientar una convivència en pau, d'acord amb el pensament de Polanyi. En el capítol de conclusions el quadern ens diu: “sense cap mena de dubte, les tres excursions que hem fet al món de l'habitatge, el treball i les finances mostren els límits del sistema de mercat i ens recorden que hi ha realitats que el diner no hauria de tocar si no les volem perdre. Més que el diner el que aquestes realitats no haurien de tocar és, en praules de Polanyi, “el mercat autoregulat”. Penso sincerament que “l'ètica” ha de ser reguladora de l'economia, perquè és un servei a tota la humanitat.

Cap comentari:

Publica un comentari