El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 7 de juliol del 2020

TOTA LA VERITAT



La cónica definitiva dels dies decisius del Procès
ARA LLIBRES amb la publicació de TOTA LA VERITAT, fruit d’un treball intel·ligent, que he llegit amb atenció i molt d’interès, ha reforçat el meu pensament que resumeixo en dos temes: a) la democràcia espanyola no és una verdadera democràcia i b) els pitjors enemics Catalunya, els tè a casa seva. La democràcia espanyola no és una democràtica per una raó molt senzilla, la llei no és democràcia, és servidora de la convivència en democràcia.La llei no es manipula, com s’ha fet i s’està fent. Una llei no pot mai declarar inviolable una persona pel càrrec que desenvolupa i a l’estat espanyol és exercici de legalitat i per més inri amb guardó. La llei és una creació humana i per tant finita i limitada com la vida de les persones. Són massa els arguments que es poden aportar per demostrar-ho. I precisament m’ha cridat l’atenció que el tema de la Constitució no s’ha argumentat com base fonamental de la defensa del procès. Penso senzillament que una democràcia que ha obviat el “no puedo i no quiero” no és democràcia, continúa sent dictadura. La Constitució està també al servei dels catalans que defensen el dret a decidir i la llibertat. I amb tots els respectes a la Constitució, penso que el procès contra Catalunya és una il·legalitat. I el llibre en questió m’ho ha confirmat. Alló que agraeixo als seus autors rau en el fet que m’han fet llum sobre errades de l’independentisme. I en aquest tema també hi té joc la Constitució. En aquestes errades crec que hi juga un paper important la política de partit, oblidant la política de convivència. I a mesura que llegia, ho veia més clar. Penso que tot es fonamenta en el concepte persona i en el concepte unitat. I aquesta idea tant es reflexa en el procès, diguem-ne independentista, com en l’unionista i també en el legal. I des de la meva filosofia, aquesta diferència ideológica és crucial en l’actuació política i legal. Francament és un mal de fons, que l’he vist denunciat en el llibre en questió. Les irregularitats comeses per la política espanyola les considero de campionat i les de la política catalana fruit d’una desestabilització provocada per una mancança clara d’esperit democràtic per part del poder estatal, polític, judicial i policial. En síntesi un llibre que cal llegir perquè ajuda a centralitzar les idees i a entendre millor el sentit democràtic de la convivència.

1 comentari:

  1. Els d'Ara llibres me n'envien a casa, de llibres com aquest. Potser els hi demanaré. Molt bona ressenya! Això que els pitjors enemics els tenim a casa és com el que deia Forster, que el pitjor enemic és l'interior.

    ResponElimina