SER CRISTIÀ A EUROPA?

És el títol del quadern 218 de Cristianisme i justícia escrit pel jesuïta Víctor Codina, arribat d‘Amèrica llatina on havia escrit sobre el mateix tema SER CRISTIÀ A L’AMÈRICA LLATINA. A l’hora de fer comparacions Europa ha perdut protagonisme per una orientació de la convivència dominada pel progrés tecnològic amb pèrdua de credibilitat ideològica. Un fet palesa la presència del sentiment religiós amb l’arribada d’altres religions amb una incidència molt marcada del pensament asiàtic hinduista i budista. No és negatiu aquest fet, més aviat una invitació a reflexionar i a agermanar. El retrocés del sentit cristià de la vida en la convivència europea té un fonament força remarcat en el procés científic al mateix temps que el pensament ideològic cristià perd considerable espai. En aquesta pèrdua hi té molta força la negació de l’existència de Déu i la manipulació de la figura d Jesucrist. Curiosament aquest circumstància comparteix espai amb el concepte que va prenent força de la dignitat humana en l’ateisme, en l’agnosticisme i la indiferència, circumstància que dona un xic d’esperança. Però dissortadament en la pèrdua de fe cristiana s’hi descobreixen causes culpables dintre de l’Església catòlica per moviments, massa en el poder, en el que el respecte a la persona no compleix com cal la doctrina evangèlica. Una esperança fundada rau en el fet de les bones relacions que es van establint entre models religiosos, el cristianisme, el protestantisme, el mahometisme, el judaisme i els moviments religiosos asiàtics. En la necessitat de recuperar la fe cristiana, la figura del Papa Francesc esdevé el timoner de l’esperança del missatge evangèlic de Crist  crucificat. Coordinar el missatge evangèlic amb la força d’una economia que li dona l’esquena és una tasca de cristians modèlics en el respecte a la persona perquè totes les persones cristianes o no, són filles de Déu i des de la creu Jesús ho va dir prou clar: Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan. Víctor Codina en l’opuscle de Cristianisme i Justícia ha desenvolupat una verdadera filosofia de com ha de ser l’humanisme evangèlic. Penso que és una treball que hauria de llegir com més gent millor. Ajuda a pensar i pensar significa avançar. I encara que no es vegi prou clar, el missatge evangèlic avança. El Papa Francesc és el gran argument dels nostres dies.