El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 3 de novembre de 2020

PÀJAROS EN LA PIEL, de Laura Pallarès


Quan tinc a les mans un nou llibre, el primer que valoro és el títol. Acabat de llegir el llibre PÀJAROS EN LA PIEL he tingut la sensació de la dita catalana “fer volar coloms”. El tatuatge del títol en el cos dels dos protagonistes és la síntesi i la raó de la idea central del llibre, si podem parlar d’idea o més aviat de passió. Els personatges que actuen en el desenvolupament de les relacions són circumstàncies que s’afegeixen en el relat i el confirmen. La Júlia i el Joseph esdevenen actors protagonistes d’una obra, no sé si dramàtica o còmica  d’una relació molt passional i apassionada, al menys per una de les dues parts. El procés novel·lístic de la protagonista, actriu primera, palesa un desenvolupament del sentiments amb una mena explosió volcànica quan a la seva vida apareix la figura d’un home, que per l’edat podria ser el pare o l’avi, no em queda prou clar. Els tatuatges en els cossos dels dos protagonistes del títol de la novel·la sintetitzen i centralitzen el perquè de l’argument. L’escriptora amb la tècnica de deixar entendre  ha convidat al lector a esdevenir en certa manera col·laborador de la creació novel·lística. La qualitat humana dels segons personatges ha esdevingut narració de situacions no citades per poder treure conclusions força importants i compromeses. Com també la tendència sexual d’alguns actors de l’obra explicant amb paraules indirectes el verdader sentit de les frases, sistema que obliga al lector a esdevenir autor amb l’escriptora. El greu conflicte que es  feu present amb un amor de la protagonista no acceptat per la societat per la possible, diria que segura, paternitat incestuosa que provocà amb la voluntat d’eliminar -se el tatuatge la protagonista al descobrir que Joseph era el seu pare, fet que la feu ingressar molt greu a l’hospital. La base argumental, molt estudiada i ben tractada, presenta un amor lliure de responsabilitat personal al marge de causar situacions de cert menys preu a altres pretendents. La llibertat sexual, he deduït, que és el tema central tractat des d’una vessant merament egoista. Una cosa no descarta la qualitat narrativa, donant pas a la llibertat de pensament. La meva valoració va en aquest sentit. No és la meva línia d’argument, però sí de diàleg.

Cap comentari:

Publica un comentari