El quadern 225 de Cristianisme i Justícia ens
fa un estudiada visió d’una filosofia sobre el coronavirus que avarca religió,
cultura en les diferents versions dels pensadors i la incidència afectiva i efectiva en la vida dels
humans des de tres mirades, primera relacionada amb la naturalesa, la humanitat
i Déu; la segona, formes de creença i tercera la tradició judeocristiana
inspiradora de creences. Els títols dels capítols amb els seus respectius temes
ens posen al corrent del significat del coronavirus en l’actualitat El capítol
1, ens introdueix en el tema amb l’exclamació d’un ciutadà: “Si Déu existeix,
perquè permet el coronavirus?” Capítol 2: La gènesi de les creences a occident.
Capítol 3: “El coronavirus com a sindèmia”.
Capítol 4:” Creure en la naturalesa. Capítol 5: Creure en la humanitat.
Capítol 6: Creure en Déu. Capítol 7: No tenir creences i capítol 8: conclusió.
En l’apartat: naturalesa, humanitat, Déu, el Papa Francesc raona: ”Déu perdona
sempre; els humans perdonem de vegades, la naturalesa no perdona mai”. La
humanitat científica i filosòfica investiga possibles solucions per trobar un
millor ordre de convivència. “El coronavirus ha provocat una dinàmica que es
pot descriure de la següent manera: a) hem actuat colze a colze amb gent que es
desviu per la vida de les persones i per la preservació del planeta on viuen;
b)així, em fet l’experiència de pertànyer tots a una sola família humana; de
ser dependents d’una naturalesa que hem de respectar i guarir, i últimament d’esperar
en un Déu que venç la mort individual, humana i còsmica”. I en aquest treball
solidari la religió cristiana hi palesa una mirada molt important de la relació
amb Déu en el curs dels esdeveniments en la història. El coronavirus ha
despertat la urgència d’un canvi en les relacions humanes amb la naturalesa i
de la necessitat d’una autoritat superior a la naturalesa i a la humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada