La llibreria La
Gralla de Granollers em va fer l’honor de presentar el meu quart poemari amb
una bona assistència d’amics. Rafel Sala, guitarrista reconegut a Catalunya i
més enllà de les nostres fronteres em va fer l’honor d’acompanyar a Paco
Asensio i a mi mateix recitant poemes escollits
i adients a l’acte. Estones amb el meu silenci és un poemari que no respon a un
tema concret sinó més aviat els poemes són reflexions que ja avi em faig de
situacions, fets, i espais de la meva vida amb la finalitat de trobar el meu jo.
Òbviament que en el llarg recorregut emocional de més de vuitanta anys s’hi
barregen emocions que li donen més intensitat als poemes. És veritat també que
en les reflexions que d’avi em faig de la meva vida s’hi endevina una
influència de la doctrina de Lluis M. Xirinacs sobre la globalització i
també m’han fet reflexionar David Jou
sobre què significa el ser humà en el món amb el seu llibre La
Poesia de l’infinit i Joan Margarit amb Des d’on tornar a estimar,
palesant el fet de ser la persona l’espai de l’amor. Davant d’aquests dos grans
poetes em sento molt petit i a la vegada reconfortat pel meu concepte de la
vida i de la persona. La centralitat de la persona com a garantia i model de la
història. Recordar situacions de la meva vida em porta a sentir el desig de l’infinit
per la intensitat de l’instant. Reviure de gran els sentiments, emocions,
accions i fets de tot el llarg de la vida esdevé per a mi el poema de la meva
vida en el que hi escriuen versos la natura, les persones i la història del
moment. El poemari no té cap pretensió només el desig d’ajudar a ser més feliç
el lector mentre el llegeix.
