AMB SABATES DE PLUJA, de Montserrat Altarriba

Un llibre de poemes que és bo llegir. Amb aquest poemari la poeta sense oblidar la passió esdevé més racional i senzillament més global. La relació ésser humà natura es mou en un respecte de diàleg mutu en el que es palpa la perfecta integració existent entre l’univers i el ser humà. I la poesia esdevé un xic més filosòfica i, a la vegada, planera. Les tres parts en les que es divideix el poemari porten títols prou significatius: amb sabates de pluja (el títol del llibre), flor d’arç i sortilegi antic. La primera part possiblement la més impactant perquè essent sublim toca molt de peus a terra. Es parla molt de l’aigua vida i la Montserrat en aquest apartat del llibre ens immergeix en un món d’aigua per quan la pluja és metàfora de l’existència i necessàriament crea unes condicions en les que per moure-t’hi és imprescindible un bon calçat, calçat que no és altra cosa que aquella formació imprescindible per esdevenir una persona integral. En tota la poesia del poemari hi juga un paper central la realitat efímera de l’existència humana amb el desig o intencionalitat d’una transcendència que catapulti l’home i la dona a una altra vida absoluta i feliç. La Montserrat es mou amb naturalitat i habilitat en una anàlisi poètica dels espais naturals i vivències del ser humà descobrint en les foscors llançaments envers la llum. Simplificant un poemari humà i vitalista que descobreix en l’aigua, les seves fonts i els seus racons, secrets de vida.

Esdevenimets artístics

Exposició de Vicente Gimeno

Una  exposició de pintura és sempre un diàleg amb els amics i amigues de l'art i una manera d'expressió que tenen les persones per manifestar el seu amor envers la natura i tot el que l'envolta. No conec la pintura de Vicente Gimeno i serà un plaer visitar l'exposició perquè sempre s'hi endevinen missatges enriquidors culturalment. El cartell anunciador de l'esdeveniment em parla d'un estil figuratiu amb la voluntat de fer gaudir dels paisatges, siguin naturals i urbans i d'una manera especial els objectes que estan al sercvei directe de les persones. La pintura del cartell anunciador és una invitació a navegar per la vida amb les embarcacions que la natura ha posat al nostre servei.

L'estat contra la democràcia

Premis Omnium Cultural del Vallès Oriental

La Festa de les lletres catalanes del Vallès Oriental va nèixer amb motiu de la celebració del mil·lenari de Catalunya. El President d'Òmnium Cultural em va proposar entrar a formar part de la Junta per aportar idees a l'entitat i donar més prestància a la celebració del mil·lenari. El primer concurs literari es va dedicar a la Història dels mils anys de Catalunya en el Vallès Oriental, guanyat per l'equip d'Historiadors del Museu de Granollers i publicat en dos volums per Contrapunt de la Garriga. Per donar continuitat al projecte l'any següent s'organitzà el Primer Premi de Poesia i Narrativa, que per cert restà desert en les dues modalitats i fou en la segona edició quan els premis van començar a tenir guanyadors. Vint i sis anys desprès el premi continua i encara s'hi respira l'esperit de Ramon Casanovas que en va ser l'ànima en tot moment.

Per Nadal regaleu art

L'estació és allà, espai cultural i artístic de Cardedeu que dirigeixen Jordi Aliguè i Anna Bellvehí mereix l'atenció de totes les persones que se senten creatives i estimen les belles arts. L'estació és allà, és un espai on s'hi gaudeix i enriqueix l'esperit i ajuda a descobrir l'artista que cada persona porta dingtre seu. La manera de descobrir-hi és  parara esment al desig i a la curiositat, alló de a mi també m'agradaria fer-ho i en el Jordi i l'Anna hi trobaràs dos excel·lents pedagogs. Per encendre el ble de la curiositat cal visitar exposicions i en l'espai de Cardedeu se n'hi presenten d'extraordinàries com la del programa adjunt en el que no hi falten molt bons artistes de la comarca. regalar una pintura és llegir un poema de felicitació i una abraçada amiga.

ESTONES AMB EL MEU SILENCI

 La llibreria La Gralla de Granollers em va fer l’honor de presentar el meu quart poemari amb una bona assistència d’amics. Rafel Sala, guitarrista reconegut a Catalunya i més enllà de les nostres fronteres em va fer l’honor d’acompanyar a Paco Asensio i a  mi mateix recitant poemes escollits i adients a l’acte. Estones amb el meu silenci és un poemari que no respon a un tema concret sinó més aviat els poemes són reflexions que ja avi em faig de situacions, fets, i espais de la meva vida amb la finalitat de trobar el meu jo. Òbviament que en el llarg recorregut emocional de més de vuitanta anys s’hi barregen emocions que li donen més intensitat als poemes. És veritat també que en les reflexions que d’avi em faig de la meva vida s’hi endevina una influència de la doctrina de Lluis M. Xirinacs sobre la globalització i també  m’han fet reflexionar David Jou sobre què significa el ser humà en el món amb el seu llibre La Poesia de l’infinit i Joan Margarit amb Des d’on tornar a estimar, palesant el fet de ser la persona l’espai de l’amor. Davant d’aquests dos grans poetes em sento molt petit i a la vegada reconfortat pel meu concepte de la vida i de la persona. La centralitat de la persona com a garantia i model de la història. Recordar situacions de la meva vida em porta a sentir el desig de l’infinit per la intensitat de l’instant. Reviure de gran els sentiments, emocions, accions i fets de tot el llarg de la vida esdevé per a mi el poema de la meva vida en el que hi escriuen versos la natura, les persones i la història del moment. El poemari no té cap pretensió només el desig d’ajudar a ser més feliç el lector mentre el llegeix.