El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dijous, 3 de maig de 2012

AQUELL DIA ERA DILLUNS

Llibre escrit per Ramon Font     
  
L’escriptor granollerí amb aquesta nova novel·la fa un pas molt iteressant en el seu camí de la narració literària. Si amb les seves novel·les castellanes Vivir sin ti i La metàstasi s’havia presentat com un notable creador de personatges i observador de situacions definint emocions i sentiments, amb La memòria del silenci, autotraducció de Vivir sin ti, assoleix noves fites, ara en la literartura catalana. amb la que comento avui Ramon Font palesa una clara qualitat en el món de la creació. El títol, Aquell dia era dilluns, ens marca un camí prou determinant a l’hora de definir històries i motius.El dilluns és un dia de començaments, començar una nova setmana o començar una nova vida quan l’anterior necessitava una orientació diferent. La història que presenta no és cap descobriment però el tractament de la mateixa indica com un mateix tema pot proporcionar situacions tan variades que li donen l’aspecte d’un nou descobriment. L’etern tema de les relacions humanes, en aquest cas de les relacions de parella, és mou en un ambient que alló que és antic apareix com una novetat. Però alló que esdevé important rau en el fet de les consequències que se’n deriven. En el fons del fons “Aquell dia era dilluns” és un cant o un poema a la vida i una mena de despertar a l’excel·lència de l’amor, malgrat els problemes, obstacles, entrebancs, que en la seva trajectòria s’hi interfereixen. De la seva lectura dedueixo una lliçó, que crec, central, la transcendència de trobar-se a un mateix en el transcurs de les relacions satisfactòries o desgradables, troballa que és imprescindible si es vol assolir una millor convivència. L’autor de la novel·la confessa que bàsicament es tracta d’un divertimento. És veritat però també ho és que un divertimento pot esdevenir el clown o el pallasso que fa obrir els ulls i que passant-ho bé ajuda a trobar el veritable camí de la pròpia vida. El dilluns és el dia de la setmana que resulta metafòric. Tornar a començar, encara que aquest fet deixa darrera de cada persona moments que no li han agradat viure.

JOAN SALA VILA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada