L’esport és una activitat humana que facilita la comprensió del concepte globalització. És una activitat de relacions i de complicitats. Gaudeix d’una extraordinària força d’atracció, d’una manera especial la paraula futbol. Radica en la capacitat de generar il·lusió i benestar, moments ingrats al marge. La capacitat, que com espectacle gaudeix, no seria possible sense la implicació d’un conjunt d’activitats humanes necessàries per a una bona convivència. Aquestes col·laboracions són de caire polític, econòmic, cultural, també religiós, i sense elles l’esport, i en especial el futbol, no tindria el nivell social que, avui dia, té. Però l’esport, per la seva mateixa essència, hi aporta una mena de despertador social de persones amb categoría de líders. Desperta veritables vocacions. Vocacions que són inherents a la personalitat lluny de capricis de voler ser, perquè són. En tenim un exemple proper i actual. Es compleix aquella dita castellana de “genio y figura hasta la sepultura”. El futbol ha posat davant els ulls de la història un personatge que ultrapassa el lideratge esportiu. Pep Guardiola ha fet viure la lírica del futbol en les victòries i també en les derrotes, perquè viu l’essència del futbol-esport i coneix la seva filosofía. Distingeix entre ser i fer. El futbol és i fa moviments, vibracions i crea situacions. Però sense el ser, el fer pot esdevenir intranscendent. En Guardiola es compleix veritablement aquella dita: el futbol és la meva vida. Però el futbol com activitat es mou i necessita relacionar-se i aleshores entra en el món de la política, l’economia, la cultura, la religió i el civisme. I de les mútues relacions en sorgeix el fenòmen global. És el trampolí del líder. És líder global, que supera el geni, perquè el geni és líder especialitzat. El Pep es retira temporalment però amb un altre exemple de lideratge: passa al relleu a un altre líder. El futur és lluminós i fa preveure altres lideratges. La història li estarà agraïda.
JOAN SALA VILA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada