El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 17 de juny de 2014

OBJECTIU: FER L’HANDBOL MÉS ATRACTIU A LA GENT

He llegit amb força atenció l’entrevista publicada a ARA.CAT feta al President de l’ASOBAL i directiu del Barça responsable de la secció d’handbol. La primera impressió que n’he tret ha estat: se li veu massa el llautò. De tothom és coneguda la precària situación de l’handbol espanyol tan a nivell econòmic, com esportiu, publicitari i de públic. Pere millorar la situación, afirma que enguany s’ha millorat de nivel, i s’ha referit a dos clubs, el Naturhouse, que torna a jugar la “champions” i a l’Osca. Ni una paraula del Granollers que és el club que enguany ha demostrat, com des de la manca de recursos, és possible jugar un bon handbol. Oblidar aquest club vol dir tenir idees massa febles, perquè si per alguna cosa m és que njugar el BM Granollers és capdavanter es deu a les idees. No és gens d’estrenyar que hagi posat com a condició principal per poder millorar l’handbol és necessari tenir clubs econòmicament molt rics. Ningú dir que els diners no són necessaris, però hi ha altres condicions que també són indispensables. Però seguint l’objectiu de la riquesa i la millora esportiva de l’handbol, ho és per poder con figurar un equip amb  majoria de jugadors estrangers? Aquesta és la manera d’aixecar l’handbol? Amb aquesta doctrina no és millora l’esport. El BM Granollers és un mirall extraordinari de com es treballa a tots nivells pel seu esport. Hi ha una filosofía i una pedagogía que recolzen un treball, treball que enguany el BM Granollers, amb penúries econòmiques, s’ha classificat tercer, sots-campió de la Copa del Rei, torna a Europa i l’equip femenía, Campió d’Espanya amb l’ascens a Divisió d’Honor. L’únic equip de la pell de brau que té dos equips en la máxima categoría nacional. I en el treball de promoció de l’esport cal recordar que l’ASOBAL fou d’inspiració granollerina, essent el primer President el Sr.Rodríguez del BM Granollers i el dos primers gerents també granollerins, el Sr.Lacueva (q.e.p.r.) i el Sr.Roca, membre de la Federació Europea. La situació delicada de l’actual hándbol espanyol potser es déu a la manca de dirigents prou efectius i massa afectius. Sense persones no es va enlloc. L’handbol espanyol no té bona premsa. És veritat. Però quan es produeixen situacions rellevants esportivament, la premsa escrita i radiofónica respon. La televisiva, un xic  també, però no tant. En aquest camp s’hi juga massa a rics. Es treballa per aixecar l’handbol nacional, com? Perquè de momento, alguns pleguen, com el Valladolid. Quan no hi ha fruits es deu a manca de saonament de l’arbre. Malgrat tot, al costat de l’handbol i molt especialement de l’handbol del BM Granollers, forjador de jugadors, tècnics i directius. Amb el BM Granollers, l’esport de l’handbol amunt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada