El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 23 de juliol de 2014

Fulles seques del bosc


Fulles seques del bosc,
germanes dels ocells,
volen
viatgeres a les ales del vent.
Juguen amb guspires de llum,
petites joies d’aigua,
amarades de petons de la lluna.
Miralls d’un rierol
juguen a la rateta amb una fulla,
un peix la mira hipnotitzat.
Mare lluna, diu la fulla,
vull ser barqueta per jugar amb els peixos,
no tinc vela, ni rems,
tampoc tinc forma de barca
però en les aletes d’un peix
serè vaixell volador.
La mà del vent deixà caure
la fulla
quan una petita ona del rierol
n’esdevinguè el seu gronxador.
La mare lluna somrient
envía un petò de llum.
La nova barqueta
amb els rems de les aletes d’un peix
volava sobre el blau de l’aigua
xuclada pel blau del cel.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada