El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dissabte, 26 de juliol de 2014

Perfum d’una flor

No em diguis que m’estimes
si les paraules no són perfum
d’una flor,
no m’abracis.

 Es més dolça la punxada d’una espina
del roser
per què els pètals enfolleixen la mirada
quan la paraula en veu baixa
no sap explicar l’amor.

 No em diguis que m’estimes
i els teus llavis glacen les galtes,
no m’abracis.

 Llàgrimes dels ulls regaran el jardí
i una rosa dirà: díga-li que l’estimes
perquè els sospirs són perfums d’una flor.
Abraça’l.

 

 

 

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada