El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dissabte, 19 de juliol de 2014

NADINE, de Miquel Verdaguer (Acteon editorial)

La lectura d’aquesta novel·la m’ha produit una sensació de confiances traïdes fruit d’una cultura esbiaxada i d’una educació inadaptada a les verdaderes necessitats de les persones. I entenc per persones els nens i els adolescents, que volen ser tractats com a tals i sovint se’ls enganya. L’autor és mestre però, a la vegada, filósof. I tinc la sensació que més que una novel·la, el llibre en questió és un tractat de psicología i una denúncia de la manca de pedagogía adulta. Una història amb prou base per fer-la creïble d’una etapa, dissortadament molt curta, en el procès del descobriment del jo personal amb un accent intensiu en l’aspecte eròtic del ser humà. En aquest procès el despertar al coneixement del propi cos i de les seves sensacions i vibracions s’hi descriu una obsessió prou dominant, tant per la part positiva com per la negativa. I en aquest procès hi trobo a faltar un xic més de protagonisme del professor, que despertava desig en les seves alumnes, per equilibrar més la balança entre el pes de la sexualitat i el de la intel·ligència. Un procès dominat pel domini excessiu per convèncer la bondat del descobriment que acabava de fer l’adolescent per part de la persona que vivía del lesbianisme i també per l’altra part negativa de la postura de la mare que no sabia dialogar amb la seva filla. Un problema de consequències impensables per part de l’alegria de la noia de disset anys que descobrí la seva homsexualitat, talment com una joia de la vida. El procès canvia de ritme, un canvi gens pedagògic de cara a la formació de la jove que no entèn la diferència de relacions fins a descobrir interessos econòmics que arriben al màxim desengany quan descobreix la hipocresía de les dues vessants responsables de la seva educació en una traició de complicitats que no faran altra cosa que precipità el desengany amb el  desig de la companyía del pare i de l’avi, morts. El adonar-se del mal que les dues parts havien creat, el procès seguint el curs normal, dóna a les dues cómplices la gran lliçó de la naturalesa. No es pot aturar. Tenim a les mans una novel·la de tractat psicològic que descriu fets i narra situacions que porten a les conclusions naturals de la vida. Descobrir inexactament la pròpìa personalitat és camí de fracàs. El mèrit de Nadine és posar una problemática, sobre la taula, de relacions personals en base a la realitat en la que el sexe hi té molt a dir.Tractar inadequadament aquesta vessant essencial de la vida de les persones és condemnar el procès educatiu a un fracàs, fracàs per part del que se sent enganyat i fracàs per part de l’entorn que no enten la vida i les seves manifestacions. Una novel·la que posa sobre la taula la urgent necessitat d’una educació integral dels nois i noies, que volen ser tractats com a persones (que són), que no volen ser enganyats (mentits) i que volen ser corregits amb la veritat per davant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada