El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dijous, 21 d’agost de 2014

CONTEMPLANT LA IMMENSITAT

Contempla el mar, amb la sorra de la platja per cadira i la barca esperant la marinera per passejar sobre les ones dialogant amb els peixos. Francesc Estall amb un eloqüent domini del dibuix i del cromatisme regala somriures de la natura en les seves pintures. En els seus quadres, les figures són metàfores de l’existència, que agermana la bellesa amb el color i el seu respirar insinuat esdevè alè viatger de l’èter. Cada respir, immers en el cromatisme és un missatge a la immensitat del mar, que amb la suavitat de les seves ones acarona la barca, per què, ella, la marinera, es decidieixi a remar a la recerca de la bellesa de l’amor, guspires de llum, gotes d’aigua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada