El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 19 d’agost de 2014

FC BARCELONA – C LEON F. 6-0

Malgrat el resultat em vaig avorrir força. Suposo que sóc un ave raris. No vaig veure les excel·lències que predica la premsa. Per començar no em va agradar l’ordre de presentació dels jugadors, ho considero una manipulació a favor d’un en concret, que  penso no és tan geni com ens volen fer creure. Per què, per respecte a tota la plantilla, no es fa per ordre del número que cadascú té assignat?. L’honor el mereix la persona. Tampoc em va agradar que tots els treballdors del Barça vestien l’uniforme del club  i l’entrenador, no. No és un treballador del club?. Alló que em va plaure molt, fou el simbolisme de la festa de presentació segons el qual el Barça representa una entitat que forma part d’un tot, donant sentit a la globalitat. El partit a quina conclusió em va portar? Senzillament no és necessari desemborsar tants milions buscant a fora alló que es té a  casa, tan bo o millor. El primer gol fou consequència d’estar on calia perquè la combinació no era tal. El segon una genialitat, el tercer una demostració de recursos i els altres una proba de la bondat del planter. El partit el vaig trobar lent. El meu amic Tito Mas (q.e.p.r.) em deia que la velocitat l’havia de tenir la pilota, no el jugador, i en el control de la velocitat de la pilota es demostra la qualitat de la técnica i en el del moviment del jugador, la táctica. Per sort el resultat va omplir els ulls de llum per acontentar l’aficionat. Malgrat tot, no nego l’existència de genis que hi són, però en aquest partit no són els consagrats els que van brillar més. Quin futur em va fer preveure el partit del Gamper? Sincerament, que el futur del FC Barcelona el marcarà el planter, no els milions. Finalment l’aplaudiment més sorollós se’l mereix l’afició que va anar al camp. Potser algú, llegint-me, pensarà que vull que el Barça perdi. Res més lluny, l’espero Campió, però qui el farà campió serán els jugadors del la MASIA.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada