El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

diumenge, 31 d’agost de 2014

LA IMMOBILITAT MISSATGE VITAL

L’obra artística de Lluis Estopiñan és una mà estesa al pensament i convida a filosofar en el marc d’un món poètic. La creació que comento és impactant amb la centralitat d’una suposada o, no, taca de la que neix una visió profètica amb desig d’infinit. El cromatisme dominant convida a tocar de peus a terra, com si la immobilitat fos intocable, però un raig de llum blanca, esdevé brida conductora per desvetllar de l’endormiscament i no oblidar la trajectòria de l’existència. La gran taca negra, amb dues senyals vermelles incrustades, que fan del sofriment una injecció de vida, demana a l’entorn cendrós que actui d’agent volador perquè la immobilitat trobi la vitalitat en l’espai de l’existència, cel blanc, amb incristacions de grisos i marrons que li donen més credibilitat a l’humanisme del missatge. La immobilitat inductor artístic en el camí del missatge vital.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada