El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 2 de setembre de 2014

EL SILENCI D’UN POBLE SENZILL

Pintura d’Eulàlia Pllarès, quardonada en el Concurs de Pintura Ràpida d’Hostalets de Balenyà. La profunditat en la composició no només parla de proporcions i llums, sinò que la presència detallista d’una persona solitària li dóna un regust de solitud, gràcies al seu company, el silenci i a les seves sensacions. El cromatisme de les dues parets que donen imatge a la pintura ens parle de dos silencis, el de la foscor i el de la llum. El silenci de la foscor interioritza i amaga per provocar la reflexió i el de la llum esclata i provoca per descobrir on s’amaga la vida. I ambdós tenen un denominador comú: viure. Eulàlia Pallarès ha captat amb un cromatisme blavós del sol jugant amb el joc de blancs i blaus de la paret la pau dels pobles rurals, l’ha interioirtzada i l’ha expressada. A la llunyania el campanar del poble amb els seus sons ha rubricat el missatge pictòric. Però la pintura es reserva una sorpresa, un requadre blanc amb dues imatges insinuades donant-se les mans, en una actitud d’espera davant la tardança del personatge solitari. Es tracta, potser, del  missatge del misteri que de lluminós esdevè vbida?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada