El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 26 d’agost de 2014

MARE I FILLES DIALOGANT

El tema de la pintura que reprodueixo és molt estimat per l’artista de La Garriga, Eulàlia Pallarès. Els ambients exteriors en els que les relacions humanes hi són protagonistes omplen el seu esperit i la seva creativitat li demana com ho veu i que ho expressi. Una tela en blanc sent tot seguit els moviments dels pinzells i l’alè de l’artista que fa seu el tema, el viu intensament i el recrea. Una figuració massa realista no l’hi trobarem en les seves obres perquè alló que més li plau és captar la passió del missatge que ix del tema, motiu d’inspiració. Els colors amb els que l’Eulàlia crea les seves obres denuncien sempre situacions anímiques des d’una alegria oberta a una angoixa, a vegades, possiblement viscuda. Les figures de persones tenen un sentit molt humà, definint la composició l’emoció de la totalitat de la imatge creada. La disposició de les tres figures humanes s’integren en l’espai escollit i la seva postura d’esquena defineix una intencionalitat de concentració en la conversa que mantenen. La pintura definidora de moments de la vida és una constant en l’obra d’Eulàlia Pallarès. La seva obra comunica i convida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada