El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dijous, 28 d’agost de 2014

XXV TORNEIG INTERNACIONAL CIUTAT DE GRANOLLERS

BM GRANOLLERS  27 – FRAM DE REYKJAVIK  20
Una Festa Major de Granollers sense handbol no es concebeix a la Capital del Vallès Oriental. Els Blancs i Blaus ho saben i també ells juguen aquest esport. És veritat que la gran varietat d’activitats festives selecciona el públic i el Palau d’Esports no és gens fàcil d’omplir. Però el públic que va assistir al partit s’ho va passar bé. L’equip visitant islandès no va fer perillar en cap moment la victòria, un equip batallador, ràpid amb bons tiradors i fàcils infiltracions però tenia davant un Granollers que mesurava les seves forces i, a la vegada, hi afegia fam de victòria i autoconvicció per futures gestes importants com la SupercopaASOBAL del diumenge 31 d’agost. El partit va ser entretingut i si algun incident existì penso sinzerament que va ser fruit d’un arbitratge un xic irregular amb accions que tractant-se d’un partit amistòs havia de solucionar-les més dialogadament. Arbitrar no és nomès sancionar, cal saber dirigir i per fer-ho s’ha de ser un xic psicòleg. El BM Granollers, una vegada més per a mi, va demostrar el seu potencial, potencial en formació i consagració que amb la continuitat i l’entusiasme que hi posen el convertirá en un gran aspirant a tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada