El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

divendres, 30 de gener de 2015

PETITES COSES, de Carles Cervelló

Un poemari és sempre un alé d’aire nou i net perquè la poesia desvetlla la capacitat més creativa de la humanitat. I aquesta capacitat creativa assoleig categoria de artística perquè modela la millor obre d’art, que és la persona humana. Tots els poemaris són creatius si el lector s’hi troba immerss en el seu missatge. I és precisament aquesta característica la clau del poemari de Carles Cervelló. La humilitat del títol no amaga la grandesa. La seva lectura em va portar a la memòria la dita del filosof romà “nihil humanum a me alienum puto”, (res del que és humà m’és aliè). I precisament aquest humanisme és consubstancial en tots els poemes. Podem considerar  el llibre com un parèntesi de la vida que s’obre amb un poema, el primer del llibre, que ens convida a situar-nos, però no en l’espai, sinò en nosaltres mateixos perque nosaltres som espai i és clou amb el darrer poema dedicat a la mare “a qui dec la felicitat que ara m’envolta” perquè l’objectiu de l’existència és la felicitat. I entre aquest parèntesi una sèrie de poemes que directament o directament condueixen l’existència humana per camins, situacions, vivències, entrebancs, penes i alegries que no tenen altre missió que la felicitat sia la plenitud de la vida. I tot amb un llenguatge planer, entenedor, i amb una habilitat innata de saber despertar emocions si sentiments indirectament sense mencionar-les però sentir-les. Un llibre que poetitza la filosofia de la vida, basat en el valor de les coses petites imprescindibles per sconseguit fites importants i rellevants. La simplicitat de la humanitat humil base de la grandesa de la humanitat am b un horitzó d’infinit. Poemari reconfortant, enriquidor i que obre les portes a gaudir de la poesia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada