El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 2 de setembre de 2015

Mónica Subidé



Artista d’intenses relacions humanes que dialoga amb les imatges personals des de la matèria definidora de la seva realitat immersa en el món, en el que s’hi immergeix en la recerca de sensacions d’estranyes aventures. La pintura amb la que intento dialogar es tracta d’un retrat, goso afirmar d’un autoretrat, en el que l’artista s’ausculta a ella mateixa i escolta les vibracions d’un peix que busca en la seva cabellera, l’hàbitat de relació. El retrat psicològicament pensant amb la mirada intensa i intuïtiva com si tota la seva atenció li reclamés el missatger marí. Una diàleg d’un  ser pensant amb un animal tret del seu medi ambient, és el diàleg del cromatisme de la figura en el que el color no presenta un tractament exquisit sinó més aviat tens i directe buscant una veritat que se li vol escapar de les mans i la ment no ho permet retenint-la lligada amb la mirada. Una sensació de vibracions estranyes que volen penetrar la interioritat humana amb la intenció de descobrir el perquè de la seva trobada i del moment dialogant forçat per les sensacions intimistes. El retrat no busca lluminositats, ans el contrari, intenta trobar-les en el seu interior amb l’ajut d’un interlocutor, testimoni de lluminositats diferents del seu medi. Segura en el dibuix, pedagoga i psicòloga en l’estudi del ser, agosarada en el diàleg i sobre tot sincera amb ella mateixa perquè se sent tot en el tot que és l’univers.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada