El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dijous, 3 de setembre de 2015

Un llibre que cal llegir

L'he captat aquest títol a les xarxes fent-lo meu ràpidament perquè és necessari conèixer els entrellats d'entitats que s'atribueixen una realitat que no és la seva i volen imposar el seu criteri des de la seva gairebé insignificant minoria a una majoria que té més dret que no pas ells a fer-se escoltar. La societat catalana és plural i en un món democràtic tothom pot defensar les seves idees amb respecte, amb intel·ligència i racionalment. He passat aquest títol al meu bloc perquè no sóc enemic, peró sí contrari a Societat Civil Catalana, que alló que primerament hauria de fer és ser respectuosa amb els independentistes, entre els que m'hi compto, i per dignitat canviar el seu nom que no tenen cap dret d'adjudicar-se. La societat catalana la configuren indpendentistes, unionistes i indiferents i el civisme demana que malgrat les diferències siguem capaços de conviure. Un gran penssador, com Raimon Pannikkar afirmava que el consens no significa renunciar a les teves idees sinò tenir capacitat de conviure pacíficament malgrat les diferències.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada