La publicació del meu llibre GLOPS ERÒTICS DE SOSPIRS
BÍBLICS m’ha animat a reflexionar sobre el tema de l’amor en la història de la
humanitat i quin és el sentit i correlació existent entre les dues paraules.
Una ullada al món actual fa pensar que l’erotisme és la contradicció del
misticisme però si parem esment en la configuració de la persona humana en la
seva etapa temporal ens adonarem que el missatge de la història els relaciona
positivament, malgrat els enfrontaments i contradiccions de l’exercici de
l’amor. Allò primer que cal tenir clar és per què el ser humà se sent atret a
estimar i que vol dir estimar i quines són les situacions i accions que li són
afins. L’amor és la base de les relacions humanes, per consegüent la seva
dimensió no la determina només un model, encara que se l’hagi emmarcar amb la
frase “fem l’amor i no la guerra” amb una inclinació bàsicament sexual. La
pràctica del sexe és amor, òbviament però té una lògica i una raó. És veritat
que el cos humà en la seva configuració té diferents membres i òrgans quin
objectiu és la relació amb l’altre. Però també té unes facultats que per una
part inciten però per l’altra regulen, la intel·ligència i la voluntat. I la
bondat de l’acció depèn de l’equilibri entre el conèixer i el voler. És cert
que el coneixement és la font del desig però la integritat humana està en
l’equilibri. La història, des dels seus inicis prehistòrics, ha regularitzat
moltes accions humanes divinitzant-les, signe de la transcendència del ser humà
però no podem oblidar que està sotmès a una condició cabdal, el dret a
equivocar-se i aquí s’hi troba el gran escull, una de les raons del procés històric de la
humanitat. Des de molt antic la humanitat li ha donat a l’erotisme una missió
de transcendència versos el diví. I la mitologia ens parla de deesses i déus de
l’amor. La importància de ser déu era fonamental en l’evolució històrica, però
amb un incís eren déus o deesses que podien ser del bé o del mal. I aquí rau la
diferència en les tendències amoroses. L’erotisme té una explicació, el desig
d’una relació sentimental amb una altra persona despertat per un motiu, que
generalment és la bellesa, que pot ser física o psíquica. I també en aquest
punt hi existeixen divergències quan preguntem, què és la bellesa? La lectura
d’un llibre bíblic va orientar el meu camí. EL CÀNTIC XDELS CÀNTICS, és un
llibre eròtic de tendències divines que coordina l’amor humà en el seu procés
de convertir-lo en diví. I el Càntic dels càntics em va ensenyar a valorar el petó,
els acaronaments i carícies a les parts més emotives del cos humà i entendre la
seva dimensió quan ens parla del gaudi dels fruits de la vinya essent la vinya el cos femení comparant els
goigs que desperta amb la sabor del vi. El llibre bíblic m’ha fet comprendre
que el cos de l’home i de la dona són subjectes temporals amb una dimensió
sobrenatural. I aquesta és la grandesa de l’amor humà i la dignificació del mot
erotisme. I el meu petit llibre de poemes vol ser una glossa del valor de
l’amor humà per la seva dimensió divina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada