El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dilluns, 10 d’octubre de 2016

LA DONA JUSTA, de Sàndor Marai.



La lectura d’aquest llibre de l’hongarès Sándor Marai m’ha brindat l’oportunitat, a la vegada que llegia, de reflexionar sobre la natura humana. Pensar en el significat de l’home, des de diferents vessants i també des de diferents vessants sobre la dona. Més que una novel·la és per a mi un tractat de psicologia amb la pedagogia de l’observació. Dividit en tres parts molt alliçonadores, protagonitzada cadascuna d’elles pels tres protagonistes de la història a través de les relacions d’un home singular que es casa i es divorcia i les dues dones pertanyen a classes socials diferents. La primera esposa que arriba al matrimoni desprès d’un procés complicat i desconcertant, protagonitza la primera part d’una psicologia complicada pel nivell social d’ambdós protagonistes de classe social adinerada. Però en el procés hi juga poderosament la minyona humil i pobre però d’una bellesa natural que atrau i es desitja. La clau del matrimoni amb la rica està en el fet del comportament de la minyona que fuig la relació amb el senyor de la casa i empresari important. Però els diners no ho poden tot quan la natura interfereix i òbviament el matrimoni es trenca. La segona part el professor de la història és el marit divorciat que s’allarga en explicacions sobre el tracte i comportament de les dones i com ell allò que vol és descobrir la dona justa per gaudir de la seva companyia. Però quina és la dona justa per a un home de negocis que li ocupen totes les hores del dia i el seus diners sempre estaran disponibles pels capricis de la dona que ell vol. Però en els seus pensaments se n’adona que la minyona que l’ha rebutjat per covard l’està esperant, gràcies a un signe extern. I acaba casant-s’hi. Però el matrimoni no era per amor per part d’ella com ho donen a entendre diferents comportaments. La minyona, en cert punt, es pensava que  la dona justa seria aquella que s’adaptava a la seva manera particular de ser de l’espòs.. Però ell ho perd tot, riquesa i segona dona. I la tercera part protagonitzada per la minyona és una extraordinària lliçó d’allò que significa la cultura en la vida de les persones. I els raonaments són fruit del coneixement d’un  músic, que no esdevé espòs, però sí confident i dialogant que observa, dedueix i posa en pràctica. La dona justa, dedueixo, és aquella que descobreix el veritable camí de la seva vida i sap desfer-se del cant de les sirenes siguin riques o tinguin aspectes de culturals. L’he trobat interessant per què ajuda a pensar mentre el llegeixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada