Les imatges de la televisió són molt significatives i la imatge defineix. En
política com en la vida s’ha de ser previsor. Un polític que es presenta davant
el món en una entrevista televisiva ha d’estar preparat i dissortadament, Sr.
President, no vàreu donar la talla. És veritat que per governar no és
indispensable saber parlar idiomes però les circcumstàncies sovint creen
compromisos. Tan difícil era presentar-se davant els micros acompanyat d’un
traductor? El seu gest, desprès d’acceptar la pregunta, li restà molta credibilitat i davant el món el seu
comportament televisiu el posà en evidència. Però Sr. Rajoy n’ha fets massa de
gestos que perjudiquen la seva imatge. I Espanya neecessita un president amb
bona imatge. I, perdoneu no la doneu i alló que és pitjor no la podeu donar.
Amb quina credibilitat podeu demanar respecte a la llei als independentistes
catalans quan vos vàreu capitanejar una campanya de signatures contra
Catalunya? Quina credibilitat mereixeu quan dieu NO al procès perquè la llei no
us permet seure a la taula de diàleg i, a la vegada, hi afegiu que tampoc
voleu? Si no voleu és perquè no teniu arguments i l’article 155 no és cap
obstacle i molt menys quan no heu complert el 152 retallant l’estatut de
Catalunya. La campanya que feu contra els presumptes corruptes catalans també
us resta credibilitat per què l’heu
polititzada atacant la política independentista. Els catalans no volem polítics
corruptes en la nostra independència. Sigui honest i apliqui la llei en alló
que cal. La vostra judicialització que heu fet de la corrupció us treu
cridibilitat amb el tracte que el tribunal ha donat darrerement a corruptes
confesos en llibertat i un d’ells a Suïssa. Com penseu que hem de creure la
vostra política amb una democràcia tan poc democràtica. Sr. Rajoy, és molt
trist, no sou un president a l’alçada del segle XXI. La campanya que esteu
orquestrant contra Catalunya no és una campanya legal, ni constitucional i vos
ho sabeu i en sou partícep. Per més inri heu tingut des d’el meu punt de vista,
una gosadia hipòcrita al demanar als dos partits independentistes catalans el
seu vot quan el PSOE us l’ha negat, i sense ell Europa aplicarà la corresponent
multa milionària per incompliment. Sr. Rajoy, en la meva consciència, aquest
comportament és indigne, no només hipócrita i encara hi afegiu l’argument que
si Espanya no compleix, la multa l’hauran de pagar els ciutadans. Doble hipocresia.
Les multes les han de pagar els culpables, no els innocents. I el vostre govern
en aquest capítol ja hi té experiència. Recordeu el cas CASTOR, suposo. No són
nomès els catalans que demanen la independència, Sr. Rajoy. N’hi ha més que ja
fan bullir l’olla. I davant el món, l’anècdota d’un President de Govern d’una gran
nació que no sap respondre a una pregunta d’un periodista anglès perquè no el
sap parlar,no dóna la talla. I el seu govern, el gran defensor de l’anglès a
l’escola. Els alumnes s’han de convèncer amb l’exemple i el seu Sr. President
no ho és de convincent. Una mica més d’humilitat, més diàleg sense línies
vermelles i un millor compliment de la llei. I ja sap alló que vull dir.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
dissabte, 11 de març del 2017
Sr. Rajoy, dignitat i credibilitat es donen la mà?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada