El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dilluns, 21 de maig del 2018

POESIES, de So Jong-Ju


Poemari del poeta Coreà, reconegut com el pare de la poesia coreana moderna i aspirant en cinc edicions al Premi Nobel de Literatura, és la ptimera traducció catalana i en el pròleg, Hermínia Mas ens diu d’ell:”Els poemes de So Jong-Ju són profundament coreans i ens donen informació completa i detallada sobre la vida, el món i tot l’imaginari mític coreà, però alhora ens parlen d’emocions, sentiments, reflexions i sensacions universals”. Senzillament està considerat el poeta més universal de Corea. Va entrar en el món de la cultura occidental amb la lectura dels llibres Aixì parlà Zaratustra, de Nietzsche i Les Flors del mal, de Baudelaire. La lectura d’aquest poemari m’ha fet trobar intensament i íntima essent vida amb les plantes, els éssers vius , l’aire i l’agua. Els dies ens recorden com hem estimat per la seva lluminositat. “Els dies blaus i brillants / recordem els que hem estimat”.
Els poemes de So Jong-Ju m’han endinsat en la intimitat de les sensacions de la natura caminant de la mà de les meves. L’emoció que em desperta una flor és germana del perfum que em regala. El curt poema FLOR SERENA és molt integrador. “Ànima,/ no cal que volis com un ocell./ Ànima, /no cal que arribis com un núvol / i te’n vagis com la pluja. / Serè un pou quiet que ni ve, ni se’n va? / O serè una flor serena?”. Hi ha sensacions que t’acompanyen tota la vida i no els hi dones importància fins que el temps te’n parli.”Una tarda esplèndida i lluminosa,/ la llibertat d’un nen de cinc anys / camina a quatre grapes fins a la bassa de davant de casa seva./ Sobre la bassa voltada de flors / hi sura una flor de núvol blanc,/ que surt a rebre’m /i s’asseu damunt del meu cap./ Des d’aquell moment sempre vaig viure / amb el núvol enganxat al cap / i així, sense adonar-me’n, vaig arribar a fer-ne vuitanta”. La norma de l’esperit infantil controlant el temps. Sentiments, emocions universals amb moments de la vida de casa teixeixen un poemari que en paraules de la professora Hwang Seung-Ok “ la poesia a Corea és l’essència de la vida”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada